Project Gutenberg's Tradicions religiosas de Catalunya, by Agna de Valldaura

This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
with this eBook or online at www.gutenberg.org


Title: Tradicions religiosas de Catalunya

Author: Agna de Valldaura

Release Date: April 11, 2011 [EBook #35817]

Language: Catalan

Character set encoding: ISO-8859-1

*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK TRADICIONS RELIGIOSAS DE CATALUNYA ***




Produced by Mark C. Orton, Esther T., Jana Srna and the
Online Distributed Proofreading Team at http://www.pgdp.net
(This book was produced from scanned images of public
domain material from the Google Print project.)






  [ Transcriber's Notes:

    Every effort has been made to replicate this text as faithfully
    as possible, including inconsistencies in spelling, hyphenation,
    and, particularly, different accents on the same words. Some
    corrections of spelling and punctuation have been made. They are
    listed at the end of the text. The errata listed at the end of
    the text have also been incorporated.

    The table of contents is at the end of the text.

    Italic text has been marked with _underscores_.
  ]




  TRADICIONS RELIGIOSAS
  DE
  CATALUNYA

  per
  AGNA DE VALLDAURA,

  PREMIADAS AB JOYA
  EN LO CERTMEN DE LA JOVENTUT CATLICA L' ANY 1877.

  BARCELONA.
  ESTAMPA DE J. ROCA Y BROS.
  MDCCCLXXVII.


  ES PROPIETAT.




  A NA
  MANELA MASPONS DE BRIZ
  y
  EN FRANCESCH PELAY BRIZ,
  EN PENYORA DE VERDADERA Y ANTIGA AMISTAT
  A. DE VALLDAURA.

  Barcelona 23 de Maig de 1877.




Las tradicions religiosas aqu  Catalunya son abundantas; pero las
propias y exclusivas nostras  sia aquellas que 's refereixen  cosas 
casos de la terra ja no 'u son tant y solen pecar de montonas; aixs es
que al fer la present colecci  fi de donarli un xich mes de varietat,
las havem interpoladas, posant al costat de las de SANT JORDI, SANTA
MARIA DEL SOCORS, SANT RAMON DE PENYAFORT, LO SANT CRIST DE LEPANT, y
SANTA EULARIA catalanas pel assumpto de que tractan, las de LO NIU DE
VESPAS, MALCUS, SAN VICENS FERRER, LO PELEGR y alguna altra, catalanas
solament per tradici.

En general no las havem volgudas disfressar afeginthi de la nostra
cullita, donchs sabem millor que ning que lo que la nostra fantasia hi
haguera pogut afegir, no mes hauria estat bo que per ferlashi perdre sa
propia fasoma. Lo poble deu retratarse ab sos defectes si 's vol traure
profit del estudi que d' ell se fassa; d' altre manera no 's retrata al
poble, sino que 's crea una cosa ficticia que participant de lo
acadmich y de lo popular no es ni una cosa ni altra.

Sentat aix no sorpendr tant als que las llegescan, la curtedat de
moltas d' ellas, que, s mes extenci no tenen, es perque tal las ha
fetas lo poble que fins ara las ha conservadas oral y fielment.




LA MARE DE DEU DEL REMEY.


En un poblet de mes amunt y tamb de la costa, que 'n dihuen Caldetas,
poblet voltat de montanyas que sembla qu' empenyen las casas cap  la
mar, all pl temps de la vellura succeh lo que jo ara 'us contar. No
'us ne rigun jovenalla, vosaltres sou gent de molt poca fe y es que
teniu molts pochs anys encara. Vosaltres ja no creyu en miracles, vos
ho llegeixo en la nina dels ulls; quan tingu los cabells blanchs y la
pell tan arrugada com jo, ja hi creuru un xich. Y  mes si 'us ho
conto, es perque m' ho haveu demanat. Ohu.

Tal deya una velleta asseguda en una roca vorera  la mar, juntant sa
veu seca y escardalenca  la ramor de las onas qu' enjogassadas
descapdellavan sa flonja escuma sobre la torrada arena de la platja.
Nosaltres la escoltavam fent rotllo y ella an dihent.

--No era, quan succeh lo que 'us dir, com ara que Caldetas tira  vila
ab sas casas tan novas y blancas y afileradas; llavors no hi havia sino
una  duas barracas de pescadors que 's guanyavan la vida ab sas petitas
naus y la xarxa de fil de cnem; y mes amunt,  la montanya dos  tres
masas, una d' ellas prou rica per mantindre remats. Ara be, veuse aqu
que un demat 'l pastor dels bous de aquesta masa baix costa avall cap
al rieral pera que ab l' herbey se refresqus lo bestiar. Aquest ab lo
cap baix flayrant, mansa y tranquilament va esbarriarse mentres lo
pastor matava la estona fent joguinas de fusta ab un mal ganivet que
duya. Quan fou hora de tornar al corral, al crit del pastor tots los
bous alsant llurs caps s' anaren arremadant menys un que, sort  las
veus y crits d' aquell, no se movia d' hont era flayrant la terra ab
perfidia. Irat lo pastor s' hi va atansar un xich y trob  la bestia
tan atareyada gratant la terra ab las potas davanteras, que ni esment
feu d' haverlo sentit vindre. Lo pastor esper un ratet, mes al veure
que no acabava la fal-lera, s' encurios, s' hi acost mes y ab gran
sorpresa va adonarse de que, en lo fons del clot que gratant acabava de
fer lo bou, una Verge negre com una mora s' hi descobria. Llavors ell se
pos  descolgarla tamb, acabant la tasca comensada pel animal y
prompte se convenc de que lo que  sos ulls se presentava era en
realitat una santa imatge. Corregu  dirho al rector del poble veh y
aquest ab solemnitat y en companya de la gent dels masos de per all
aprop, acud al lloch del miracle quedantne tots maravellats. Ab l'
obgecte de honorar la sagrada imatge alsaren una iglesia en lloch
avinent y quan eixa fou termenada, ab pompa y gran ceremonia l' hi
trasladaren. Mes veuse aqu que al endem al obrir la nova iglesia lo
sagrist, molt se va sorpendre al adonarse de que la Verge no era dalt
del altar major. Va corre la nova pel poble y tothom se 'n va fer creus.
Tothom cavilava sobre 'l cas succehit, mes ning acertava  esplicar tal
desaparici. En aix va arribar corrent y admirat tamb pel seu cant lo
mateix pastor aquell que la havia trovada, notificantlos que acabava de
vurela novament en lo mateix indret d' hont un any enrera l' havian
treta, descoberta eix cop tamb pel mateix bou. Hi acud altra volta lo
senyor rector ab bona companya de gent y preg  la Verge que se ests 
la iglesia, prometentli que si aixs ho feya, una altra imatge com ella
posarian en una capelleta, que en lo mateix primer lloch hont l' havian
trobada y hont ara tornavan  buscarla, s' alsaria espressament. Y aix
's feu.

--Verament es cas estrany lo que 'ns haveu contat--fiu jo--si be no es
del tot nou per quant tamb 's diu, poch mes poch menys, de la Verge de
la Pineda en Tarragona y de Sant Miquel del Fay y fins tamb de la
Moreneta de Montserrat.

--Jo no se tant com vos--me va respondre la velleta--pero se que lo que
acabo de contaros ja me ho esplicava la meva avia (que en gloria sia);
com se qu' es tan cert lo dit, com cert es que som  Mongat y asseguts
en las rocas de la costa.

En efecte  Caldetas existeix una capelleta hont s' hi venera una Verge
iguala, si be mes petita,  la del altar major de la iglesia parroquial.

Dintre de la capelleta se hi veu una xica cova que s' assegura esser lo
lloch mateix hont tan maravellosament fou trobada la imatge. Aquesta se
venera ab lo nom de _Mare de Deu del Remey_; la cova, segons creencia
popular, cura de mal de cap  tota aquella persona que hi fica la testa
dintre resant al mateix temps ab tota fe una Salve.




LAS TRES ILLAS.


Aix jo 'u he sentit  contar  la meva avia.

Un dia la Verge venint de la font ab lo cantaret al cap per vora la
platja, veg la mar lluhenta y li vingueren ganas de passejarse pel
damunt del blau y transparent crestall que las onas somouhen sens may
parar.

De la sorra pass  la escuma y de la escuma  la mar salada, fent
damunt d' ella cam ab lleuger peu y bon ayre, com que cap nau l'
haguera pogut assolir.

Ja era mar endins, mar endins, que per en lloch s' afiturava la terra.
Llavors la Verge, perque aixis li plagu, llans lo cnter  la aigua y
del cnter se 'n feren tres bocins que no anaren pas  fons, ans al
revs varen romandre surant damunt de la mar.

La Verge se 'ls contempl ab lo mig riure en los llavis y aquells tres
bocins d' argila aixamplantse, aixamplantse, aixamplantse,  l' esguart
de la Verge se convertiren en tres delitosas illas; illas que avuy lo
mon coneix ab los noms; de Mallorca, Menorca  Ibisa.




LO PARE SALVADOR.(1)


  (1) Aquesta y moltas altras tradicions se contan del mateix pare
  Salvador, entre ellas n' hi ha un' altre digne de ser recullida que,
  si be te certa semblansa ab la de Sant Eloy, no deixa de ser per s
  bonica, sin pl enginy, per la senzillesa que tota ella respira. Es
  la que segueix  la present.

A Horta, bonich poblet del entorn de Barcelona, hi havia en lo temps
antich, un convent nomenat de Sant Francesch, y per sas almoynas y
benifets los frares que l' habitavan se tenian guanyada la voluntat de
tots los pobles vehins. Entre aquells un n' hi havia qu' era el que mes
admiravan y volian fins los mateixos frares. Se deya aquest bon
religis, Salvador. Era humil, era bo, era un d' eixos homes que Deu
envia de tant en tant com exemple de virtut y de bon cor. Feya las
captas pl convent. Aixis era que un cop cada setmana al menys anava 
Barcelona  recullir lo que li davan algunas casas piadosas.

Un dia passejant per vora la mar, cosa que  ell molt li agradava, fou
vist de uns quants pescadors. Tot just aquestos, que ja 'l coneixian, lo
vegeren; l' enrotllaren y ab molta amor y respecte li varen dir.

--Pare Salvador, pare Salvador, preguu  Deu que 'ns doni bona pesca:
si aix logrm vostre ser lo peix mes gros que traurm de l' aigua.

--Anu, bona gent--los respongu 'l frare.--Deu vos ajudar.

Los pescadors alegres emprengueren sa tasca y cantant cansons que 'l cor
gaudeixen y 'l travall alleugeran, mar en dins, issant velas, llansaren
las barcas.

Llavors pare Salvador an  la ciutat  fer la capta.

De pesca ne voleu pels pescadors! Admirats quedavan tots ells y de goig
parlar no podian al veure com Deu los havia tan manifestament protegit.
Hi hagu moment en que, arribaren  tindre por, al veure peixos en tanta
abundancia y tant grossos dins de la barca y aquesta ab prou feyna
caminant ab aiga fins arrant de bordo.

Cap al tart lo pare Salvador comparegu de nou  la platja y 'ls
pescadors folls d' alegra eixiren  son encontre portant y ensenyantli
una tunyina que no era gens petita.

--Miru, pare Salvador, havem tingut molt bona pesca y, tal com os ho
hem promes, vos portem la tunyina mes grossa--digueren ells.

--Be, be, fills meus,--va respondre lo pare,--jo me n' alegro molt y vos
ne dono tantas mercs.

Y fent acceptaci del peix que dos mariners li duyan, se tomb per
anarsen.

Encara no havia girat las espatllas, los pescadors alsaren un crit de
sorpresa y esglay: tots los peixos que hi havia dins de las barcas,
saltant y botent, tornavan  la mar salada.

--Pare Salvador, pare Salvador,--llavors cridaren desesperats los
pescadors,--miru, tots los peixos nos fujen. Pobres de nosaltres! Ah!
es que 'us havem enganyat! Perdonunos! Feu que 'ls pugam agafar
novament y no 'us mentirem com ho havem fet ara tot just donantvos un
peix que no era 'l mes gros.

Lo frare se va tombar y digu.

--Agafulos.

Los pescadors tornaren  sas barcas y 'ls peixos varen deixarse pendre
sens esquivar las mallas y enginys ab que se 'ls perseguia.

Lo peix mes gros, aquesta vegada, fou per lo pare Salvador.(2)

  (2) La iglesia celebra la festa d' aquest Beato lo dia 18 de Mars.




LA POTA DE PORCH.


En lo mateix poblet d' Horta hi estava una pobre dona que tenia 'l seu
marit malalt de una forta desgana. Tant arriv  creixer aquesta que l'
home se moria y la trista de sa muller no feya sino plnyersen' ab
tothom que trobava, sens que ning li dons lo tan desitjat remey que
havia de posar fi  son desconhort.

Un dia, tot passant per un cam, va trobar  Fra Salvador y pregli que
ans  veure al pobre malalt. Lo sant home li promet que ho faria.

Hi an y li digu:

--Que teniu? Que 'us fa mal?

--Res; pero no tinch gana y 'l defalliment me mata:--va respondreli 'l
malalt des del llit del dolor.

--Voleu dir--li feu lo pare--que no 'us menjaru lo que 'us dur?

--C! ja fa molt temps que res me crida la gana: lo meu desmenjament es
mortal.

--Voleu dir--repet 'l frare--que si jo 'us duya una pota de porch no
vos la menjarau?

--Pot ser que si!--esclam llavors lo malalt tot animantse.

Lo frare ixqu de la casa y se n' an cap al convent. Tot ananthi troba
un remat de porchs que un home 'ls menava. S' hi acosta y lleva la pota
 un dels de la ramada. Lo pastor tot ayrat crida des de lluny; mes ell
ni se l' escolta. Se 'n torna  la casa de la desconhortada muller, cu
la pota y la du despres al malalt que, tantost la veu, tan menjador se
torna que ni 'ls ossos n' hauria deixat.

Mes lo pare Salvador no 'ls hi deixa pas; los arreplega un per un, los
fica al sarr y 's despedeix de aquella bona gent que plora d' alegria.

Se 'n torna cap al convent. En lo portal, aixs que hi arriba, ja hi
troba al pastor tot alterat y encs de cara haventselas ab lo prior. Lo
porcaire volia que li paguessen lo cap de bestiar malms per un dels
frares.

--Bon home--diguli 'l pare Salvador tocantlo per la espatlla tantost
arriv.--Sosseguuvos. Jo he sigut qui ha tallat la pota al vostre porch
y ho he fet per guariment de un malalt que estava morint. No cridu
tant: aix que tanta pena 'us dona,  la fi no es res: ja veuru.
Portume lo porch.

Lo pastor rondinant y de mala gana acost la pobre bestia que apenas
podia aguantarse dreta.

Lo frare tragu 'ls ossos del sarr y posantlos ab molt cuidado un sobre
l' altre en lo lloch que 'ls corresponia, va dir al porch tot donantli
una patacada  l' anca:

--Ves, camina.

Y 'l porch camin, deixant admirats als que contemplavan lo miracle.




LA BOTA DE SANT FARRIOL.


En un convent hi hagu una vegada un frare que se feu clebre per una
confessi.

Veuse aqui que hi havia una partida de lladres facinerosos que tenian
tan estemordits  tots los vehins de las terras que ells petjavan, que
tothom se posava  tremolar no mes de sentirne parlar. Lo capit de la
partida era lo mes dolent, lo de mes mal cor y de pitjors instins y 's
nomenava Farriol. Pero ab tot y la mala vida que duya, de tant en tant
li pasava pl cervell l' anarse  confesar y ho feya. Mes ay! com era
tant malvat y sos pecats passavan de lo que pot perdonarse, lo confessor
no podia absldrel'. Y, ell, sabeu llavors lo que feya? Matava al
confs. A tant arrib l' esfarahiment dels frares, que quan sentian 
dir que lo capit Farriol se volia confessar, tots s' amagavan
excusantse de rbrel' per mes prechs que d' ell sentissen. Un dia que
tots escondits eran, un llech va presentarse al pare prior y aixis
mateix li va parlar:

--Pare prior, voldriau que jo m' encarregus de confessar aquest home
que  tots du l' esglay?

--Germ,--va respndreli aquell,--no 'us dir que no; mes ja sabeu lo
que s' hi guanya.

--Perque ha mort  tots sos confessors m' ho dihu?

--Si, germ.

-Donchs, si no es mes que per aix, deixume fer y, ab l' ajuda de Deu,
no crech que en mi fassa altre tant.

--Anu, anu--va dirli lo Prior--mes recordause de que se 'us ha avisat.

--Si 'm mata, pera major gloria de Deu sia,--esclam 'l llech.

Y, pausadament caminant, dret al confessionari va dirigirse. Ja l'
esperava lo faciners agenollat y compungit. Lo llech va sures' y l'
altre comens la confessi de sas culpas.

--De que vos acusu, pecador?

--De tal y tal y tal pecat--responia Farriol.

--Bah! no es pas gayre!--feya 'l llech.--Y de que mes?

--Y tal y tal y tal--anava dihent lo fasciners, seguint la llista
interminable de sos horrorosos y terribles crims.

Quan hagu acabat, fou ell lo qui pregunt al confs.

--Quina penitencia 'm donu?--digu ab cara ferrenya.

--Penitencia! Penitencia!--feu le llech,--no ser grossa jo 'us ho
asseguro. Molt senzilla ha de ser. No mes 'us dono per penitencia que,
cada vegada que 'l diable 'us tenti  fer un crim, vos recordu d'
aquestas solas paraulas: Lo que no vullas pera tu no 'u vullas pera
ning. Ja veyeu si es senzilla.

Lo lladre se n' an mig rihent de lo que li havia dit lo confs y torn
 son cau com si tal cosa.

No passaren gayres dias sens que sa partida no tingus ocasi de
practicar son criminal ofici. Mes veuse aqu que tot d' un plegat, quan
ja estavan  punt de posar en obra la malifeta, li vingueren  la
memoria  Farriol las paraulas del confs: lo que no vullas pera tu no
'u vullas pera ning. Ell que llavors se tomba de cara als seus y 'ls
diu:

--Minyons, vos agradaria gayre que 'l mal que anem  fer vos lo fessen 
vosaltres?

Al sentirlo, los uns se miraren als altres com si no entenguesen lo que
volian dir aquellas paraulas.

--M' havu sentit, companys, lo que 'us so dit? Lo que no vullu per
vosaltres no 'u vulgu pels dems,--va repetirlos pausadament Farriol.

Tots quedaren muts y sorpresos del cambi del seu capit. Emper un
moment en que aquest va deixarlos sols, reunintse en un cant del bosch
y desplaguts de sa mudansa, determinaren occirlo, y ho feren.

Mort que fou varen colgarlo en un seller y damunt, perque no fos vist,
hi posaren una bota buyda.

Los que vivian en aquella casa no 'n savian res. Anaren  treure vi y ab
extranyesa, haventse equivocat de bota lo baylet, vejeren que la buyda
tamb rajava. Creguren ser all una equivocaci d' ells en haver pres
per buyda una bota plena; mes la sorpresa fou quan s' adonaren de que lo
vi d' aquella bota era inacabable. Pass aquesta com reliquia de pares 
fills rajant sempre vi fresch y de bon sentit, fins que al cap de cent
anys, encuriosintse los amos del mas volgueren sapiguer la causa d'
aquell miracle. Alsaren la bota y al boy dessota, tal com lo havian
deixat quan li varen posar, trobat fou per ells lo cos incorrupte del
capit de lladres. L' esglesia s' enter del cas y en devinant en all
una obra de Deu en lo cos de aquell penident, veneraren aquest cos des
d' aquell punt en avant y ab lo nom de Sant Farriol lo oferiren  la
adoraci dels devots.




SANTA MARIA DEL SOCORS.


Existeix encara en lo carrer de Montcada  Barcelona; una antigua casa
de nobles hont, ja fa d' aix molts anys, tenian una minyona de servey
que 's deya Maria. Era, aquesta, bona noya, mes un xich lleugera en lo
pensar y no gayre planyedora de las llstimas y desconhorts del
prohisme.

Pl dit carrer de Montcada sempre y quan hi havia sentencia hi passava
lo sentenciat, que, si ho era  aots, en cada cantonada sobre sa na
esquena sentia la dura pala de cuyro del botx.  vegadas lo flagell
rompia 'ls teixits y la sanch brollava; llavors una esponja xopa de sal
y vinagre curava la nafra y posat novament en cam lo burro hont 'l
sentenciat colcava seguit del botx y altres homes de la lley, no 's
deturava ja mes la colla fins  una altra cantonada hont se repetia la
cruel condempna.

Ara be, veuse aqu donchs que un dia de sentencia, la minyona Maria
sentint brugit al carrer va traure 'l cap per una finestra y veg com en
aquell moment estavan aotant  un home.

La freda  insensible dona en lloch de condolirsen' no va tindre per la
vctima altras paraulas que aquestas:

--Fort: senyal que s' ho mereix.

Despres torn  son travall y ja no 's record mes ni del sentenciat, ui
del que havia dit.

Mes veuse aqu que  la nit va tindre un somni molt dolors. Somni que
servia tamb una casa molt rica hont hi havia molt be de Deu en or y
plata. Somni que en aquella casa 's trobaren de menys set coberts d'
argent y que l' acusavan del furt. Somni que la encarcellavan y que,
condepnada  ser passada Boria avall per lladre, eixia de la pres dalt
de la somera, ab un rtol  la esquena que duya per escrit lo nom del
delicte de que se la culpava. Y ella plorant volia justificarse y tothom
se reya de sas paraulas y  cada pas que donava sa colcadura sentia
eixir d' entremig del brugit de la gent de tant en tant alguna veu forta
que deya:

--Senyal que s' ho mereix.

Plorant com una Madalena anava sufrint l' afronta de la qual no la
lliurava lo esser verament ignocenta. Ja havian fet quasi tot lo curs,
ja de retorn anava  entrar  la Plassa Nova, quan tot d' un plegat la
somera que la duya s' detura. Lo butx li dona forta bergassada perque
camini, mes la animal en lloch de tirar avant llavors flecta las potas
del davant y s' agenolla sorprenent  tots los que d' aprop s' ho miran.
Al mateix temps una cridoria general se alsa en la plassa; tothom guayta
cap al cel. Un aucell travessa l' espay. Es una garsa; du una cullera d'
argent al bech. Tothom la segueix ab la vista. Vola, vola s' atura  la
barana de la finestra de unas golfas. Uns quants homes corren cap 
dalt: ab ansia la gentada espera saber lo que van  fer. Un moment
desprs torna  fugir per la finestra la garsa esfarahida y al darrera
d' ella apunta lo cos d' un dels homes ab un grapat de culleras de plata
 la m.

--Es ignocent!--crida.--Las culleras duhen la marca de la casa d' hont
serva.

Un crit aixordador amplena la plassa. Maria 's desperta llavors suada d'
angunia y lo primer que li ve  la memoria son las paraulas que havia
dit lo jorn avans al pasar lo sentenciat.(3)

  (3) Eixa part del somni alguns la contan: com si la Santa realment
  hagus passat Boria avall, si be, diuhen, Deu per lliuraria de la
  vergonya y  fi de que ning la vegs la va cobrir d' un nvol esps,
  mentres dur lo curs de la sentencia. No es difcil, en aix del
  nvol, veurehi un rastre de la antigua poesia pagana.

Desde llavors mud completament de pensar y de sentir, y viure tan
virtus va esser lo seu que, arribat lo terme de sa existencia,
santificada fou per la Iglesia ab lo nom de Santa Maria de Cervell y
pel poble ab lo de Santa Maria del Socrs.




TRES TRADICIONS DEL BEATO ORIOL.(4)


  (4) D' aquest beato moltas son las tradicions que se 'n contan, havem
  escullit las tres que coleccionem, per havernos paregut esser las mes
  bonicas.

I

LOS DINERS

Havent un dia lo pare Oriol de fer un viatge per mar y no tenint diners
per pagar al patr de la nau, li pregunt si volia durlo per amor  Deu
tota vegada que era pobre. La patr li va respondre que s' hi avenia y
embarcat que fu, issaren velas y mar endins la nau tall las onas
saladas.

Ja feya algunas horas que havian deixat la terra quan de sopte se aixec
un xaloch espants que trontollant lo barco lo feya somoure y
balandrejar com una escorfolla de nou damunt la carena de las onas, ja
atansantla  las estrellas, ja engolintla al fns de l' abim salabrs.
Oriol feu oraci y esbargintse la tempestat, torn  lluhir lo sol; pro
lo patr per salvar vida y baixell, tot lo carregament que duya hagu de
llansarlo al aigua perdent tot lo guany que esperava obtindre y una bona
part de guanys passats. Aixs es que condolit y plors s' atans al
virtus capell y li digu:

--Pare, ja havem arribat  port y sortit per tant de perill, qui salva
la vida ho salva tot, diu la gent; pero qui pert cabals pert part de la
vida. Jo voldra que, per caritat, aixs com jo vos duya sens pagar
creyentvos pobre, ara que jo he sofert eix malastruch viatge vos me
donesseu quelcom, donchs ja ho veyeu, ab barca y sens diners arribo 
terra.

--Be,--va respndreli Oriol--voleu lo preu del passatge.

--Si me 'l podiau donar, prou vos ne fora agrahit.

--Porteu un rave--digu 'l beato.

L' hi portaren.

Oriol lo prengu y ab un ganivet comens  ferne talls rodons y del
gruix de una pesseta, fins que n' hi va haver prou pera pagar lo que se
li reclamava. Los talls queyan damunt de un plat: lo patr se 'l
guaytava recels y estranyat. Oriol sens fer cas de la admiraci del
mariner, agafa lo plat y li allarg dihentli:

--Contu si es aix lo que val lo passatge.

Lo mariner fix 'ls ulls en lo plat y mut rest de sorpresa al veure que
aquells talls de rave s' havian convertit en pessetas de bona lley.


II

LO CAVALLER

Lo beato Oriol tenia 'l do de llegir lo pensament del altres.

Un dia anant poch  poch pel carrer va veure venir un cavaller embossat
rumbejant ayrosament sa bermella capa.

L' home virtus detur al cavaller y ab baixa veu li va dir:

--Cavaller, bon cavaller, no hi anu all hont pensu anar aquest
vespre.

Lo cavaller se 'l guayt estemordit y sorprs de veures' endevinat y
descobert en sos pensaments mes intims; pero dcil al concell, obeh la
veu del sant home que li acabava de enrahonar.

Aquella nit hi hagu una mort en la mateixa casa hont tenia resolt
anarh 'l cavaller.


III

LOS TRES FRARES

Passavan pel' davant del portal major de la iglesia del Pi, d' hont era
beneficiat lo beato Oriol, tres frares en conversa molt sostinguda y
animada. En aquell moment lo beato sortia del temple: s' adon d' ells y
eixintlos al encontre, los detura y sens dirlos res, no fa altra cosa
que posarlos davant dels ulls tres dits estesos de sa ma dreta.

Los frares quedaren maravellats de veure com aquell home endevinava sa
conversa y resolia una cosa que  ells tan capficats los duya.

La conversa dels tres frares se referia  las personas de la Santssima
Trinitat.




LA CINTA SANTA.


Aix va passar en la nit del 25 de Mars del any 1179 en la catedral de
Tortosa.

                   *       *       *       *       *

Antiguament hi havia per costum en la dita ciutat cantar las matinas 
mitja nit. Veuse aqu ara donchs que, segons contan, un canonje en una
fresca nit de primavera se despert al s de las campanas de la iglesia
major. De moment se va creure que eran matinas aquell toch y si be li
paregu que no podia ser que se n' hagus oblidat, va atribuhir sa
distracci  haver dormit mes enll de la hora acostumada. Mes tot
vestintse, tornanthi  pensar se convenc de que no era dia de matinas y
estranyant los repicaments eix desa casa, dirigintse  correcuyta
envers la Catedral. Al arribarhi trob las portas obertas de bat  bat
y, cosa mes estranya encara, lo dins del temple tot resplendia com si hi
hagus lluminaria en tots los altars. Lo canonje entr y 's dirig cap 
la pica de l' aigua beneyta. Al costat de la pica hi havia una dama d'
una bellor estrema acompanyada de dos cavallers enmantellats. La dama al
vurel arribar prengu aiga beneyta y ab lo dit pols va fer una creu
sobre la pica de marbre, la dama aprs se dirig cap al altar major,
fent senya al canonge de que la segus. Aquest obeh. Quan la dama, sos
acompanyants y lo sacerdot foren al altar, que resplandia com una
gloria, llavors aquella se tragu una cinta que li voltava lo cos y
donantla al canonge que, pres de santa admiraci, flect 'ls genolls,
aixs li va parlar:

--Eixa cinta l' han teixida las mevas mans. Te la dono perque la
veneru; perque sia llas d' uni entre 'l cel y la terra; perque t la
mostres al poble y anunciis per tot lo miracle que s' est obrant en eix
moment, donchs jo s la Verge.

Y al mateix temps caigu lo mantell de la dama y los dels dos cavallers
y 'l canonge embadalit contempl al seu davant, en mig de raigs llums de
brillantor suprema,  la Verge y  San Pau y San Pere, que ab lo mig
riure als llabis se 'l guaytavan.

Lo canonge al cap d' un rato, refentse de la seva sorpresa als 'ls ulls
y murmur:

--Senyora qu 'm creur?

--Ves, predica lo qu' has vist--li respongu la Verge--lo monjo qu' en
lo chor s' est atmirat com t, dar f de lo que aqu passa.

Pararen de sonar las campanas que fins llavors  festa repicavan, y
desaparegu la Verge y 'ls Sants Apstols al mateix temps que la viva
resplandor que 'ls havia rodejat fins en aquell punt.

Ixqu lo canonge afal-lerat y an  contarho al Bisbe; mes ja va
trobarlo pel cam acompanyat de molta gent que com  ell mateix havia
estranyat tan bell repich de campanas. Arribaren  la Seu quals portas
encara eran obertas y dins del chor hi trobaren  un monjo que
maravellat va contarlos lo que havia vist.

Lo senyor Bisbe y altres ciutadans admiraren la cinta sens que poguessen
dir de que era feta, donchs ni era d' or, ni de plata, ni de seda, ni de
estam, ni de fil, ni de cot y no obstant semblava que de tot aix
particips. Lo seu color tampoch era ben definit, puig qu' encara que
pareixia rogenca, tota lley de colors en ella 's descobrian.

Dugueren la nova  Madrit y la reyna va manifestar desitjos de tindre la
meytat de la cinta que tan maravellosament la Verge havia davallat  la
terra. Ab l' objecte de satisfer lo desig de la reyna uns quants
cavallers eixits de la cort arribaren  Tortosa y al palau del Bisbe 's
dirigiren pera durli la nova y 'l motiu de sa vinguda.

Lo Bisbe volgu complaure  la reyna y mig part la cinta y una de las
meytats la pos en mans del mes vell del missatgers de la cort.

Mentres tant la reyna feya disposar una capella en son palau per la
divina joya qu' esperava rebre de un moment  l' altre.

Los cavallers per sa part aixs que tingueren la cinta se posaren en
cam cap  Madrit acompanyats del senyor Bisbe y molts tortosins que 'ls
volian honrar no deixantlos fins  haver passat lo pont del Ebro. Mes
veuse aqu que tantost hi foren, lo cavall del palauher que duya la
santa cinta, parantse en sech no volgu avansar per mes esforsos que son
amo y acompanyants feren per lograrho. Probaren de ferlo recular y en
aix dcilment cregu la ma del primer que va manarli; mes ferli tirar
avant y passar lo pont, aix si que ning va poder alcansar que ho fes.
Llavors lo qui duya la penyora, va allargarla  un dels altres
cavallers; pero 'l cavall d' aquest imit en tot y per tot al del
primer. Admirat tothom de semblant miracle fou demanat al senyor Bisbe
que no traguessen la cinta de Tortosa, ja que manifesta 's feya la
voluntat de la Verge en aquest sentit y 'l Bisbe accedinthi torn  la
Catedral la sagrada joya. Los missatjers retornaren  la Cort 
innovaren  la reyna lo cas, la qual, si be ab greu va respondrerloshi:

--Mal me sab que de aytal penyora no puga jo reservarne la meytat en la
capella que d' exprs en mon palau havia fet obrar; mes ja que la
voluntat divina tan clarament demostra sa intenci, respectemla. Sols
si, espero mereixe de la Verge que si may per may, en algun cas de ma
vida la meva devoci 'm crids  demanarla, no 'm negar lo consol de
tndrela aprop meu encar que no sia si no per un instant.

Y la Verge li conced tal merc. Y desde llavors cada cop que las reynas
d' Espanya voreras se troban de donar  llum un primpcep, la cinta es
enviada  buscar  Tortosa y lo _cura_(5) de la Seu en persona le porta
 Madrit, al palau; y un pich all, es posada en la capella fins y 
tant que la reina ha deslliurat. Y sol esdevenir casi sempre, que lo dit
_cura_ quan se 'n torna  Tortosa hi rev ab la dignitat de canonge que
la reyna li otorg graciosament.

  (5) Nom que donan los tortosins al capell que te per encarrech
  cuydarse de la cinta.

Sobre eixa tradici hi ha escrits un poema llat _De sacro cngulo_
fet per Joseph Beltran y Rius, publicat  Barcelona l' any 1735, y una
llegenda en vers castell titolada: _El cngulo de Mara_ escrita per
D Eduart d' Arvalo y Lled.




LO MAL CASSADOR.


Un cassador que anava pls encontorns de Ripoll, s' ensopeg  passar
pel devant de la porta d' una hermita, hont en aquell moment hi estava
lo hermit dihent missa.

Lo cassador se descobr, s' agenoll y, deixant los gossos fora, va
posarse  ohir la missa ab tota devoci.

Mes lo diable volgu tentarlo y ho logr, fentlo fins caure en pecat.

En lo mateix instant en que l' hermit alsava la sagrada hostia, pass
pel bell devant del home agenollat una llebra de las mes grossas: tots
los gossos se posaren , glapir y 'l cassador sens poderse contindre
oblidantse de tot, va aixecarse y com un desesperat arrenc  corre
darrera de la llebra que seguida dels gossos cap al bosch se dirigia.

Aquell estrpit escandalis al hermit y als altres fiels que devotament
feyan l' adoraci, y Deu en cstich va condempnar  n' aquell home, 
corre sempre, sempre fins  la fi del mon al darrera de la fantstica
llebra, que no s' atura per menjar, ni per beure, ni per dormir.

En los pobles del voltant de Ripoll y de mes enll, asseguran haver
sentit la fressa del _mal cassador_ (tal l' anomenan) moltas vegadas, en
quant tocan las dotze de la nit de cert dia del any; y molts ne trobaru
que, per lliurarse de la por que sembra  son pas, barrotan la porta y
apilotats en torn de la llar resan mentres dura la ramor de sos passos y
los udols dels gossos que l' acompanyan.




SAN VICENS FERRER.


Sant Vicens Ferrer era un religis  qui tothom admirava per sas virtuts
y per los sabis concells qu' eixian de sos llabis. En la nostra historia
es prou conegut per la part que va pendre en lo fams Parlament de Casp.
En la tradici no 'u es menys, donchs molts son los fets que d' ell se
contan  que se li atribueixen.

Lo poble va convertirlo en son dol y per tot all hont anava, sempre
seguit se 'l veya de un nombrs aplech de gent que sols per besarli las
robas eixia  son encontre. Sovint, sovint obrava miracles que no feyan
sino aumentar la fe y amor qu' envers ell tothom sentia. Quan fou una
vegada aqu  Barcelona arrib  tant lo entussiasme per sa persona, que
lo Bisbe va vures' obligat per traure l' asvalot dels carrers y las
veus exageradas de obras que se li atribuhian, va veures obligat
repetesch  privarli de fer cap miracle en pblich.

Donada l' ordre, calia obehirla y Sant Vicens ja no fora sant sino
hagus cregut.

Mes veuse aqui, que un dia que passava ell, per una travessa del carrer
de Montcada (travessa hont hi ha una volta qu' encara du 'l nom del
Sant) en ocasi en que uns mestres de casas travallavan dalt d' una
bastida, sent un gran crit de: Valgam Sant Vicens!

Aquest va aixec 'l cap y veg un home que queya aplomat com una pedra.
Llavors no podent fer miracles se content ab extendre la ma tot
dihentli:

--Atrat.

Y tot desseguida 's dirig cap al palau del Bisbe per demanarli perms 
fi de poder salvar la vida d' aquell pobre travallador.

Mes lo Bisbe que ja estava enterat del fet per altres personas que
havian corregut mes que lo sant frare, en quant lo va veure arribar li
va dir:

--Se  que vens y fora intil que 't negus lo perms, tota vegada que
'l miracle ja est obrat. Ves.

Fra Vicens torn al indret hont havia sentit invocar lo seu nom y feu
devallar al desgraciat travallador, que obehint son manament s' havia
quedat enlayre esperant lo retorn del gloris fill de Valencia.




MALCUS.(6)

  (6) D' aquest mateix argument coneixem una tradici italiana,
  publicada en la colecci BERNONI--Venecia.


Malcs es aquell juhu que don una bofetada  Nostre Senyor. Com lo
crim no te nom, de tan gros qu' es, Deu va condemnarlo  una pena
exemplar, de la que fa mil vuytcens y tants anys est lo juhu esperant
la fi.

Malcs est condemnat  viure en lo fons de un pou sech, lluny de la
vida y de la claror: all dona voltas y voltas sense parar may y  cada
tom se vu obligat  bofetejar la freda y humida paret del pou, exhalant
un ay de dolor pel mal que 'n reb  la ma, que li sagna.

Si algun viador passa per all aprop, y sentint sos planys guayta dins
del pou; lo primer que sent es sa veu cavernosa y aspra que seguidament
rondina:

--Quan s' acabar?

Si Malcus coneix  veu que alg l' escolta tot seguit li pregunta:

--Encara deslliuran las donas?

Y si 'l viador llavors li respont:

--S.

Un dolors y horrible gemech somu lo buyt del pou, que tornan  omplir
la ramor dels passos, los cops de las bofetadas y los crits d' angunia
del condempnat.

Perque havu de saber que lo seu martiri, com ja 'us so dit, no
terminar fins que 'l mon acabi y d' aquest no n' arribar l' acabament
com las donas no hajan estat per endavant set anys sense deslliurar.




LA MAGESTAT DE CALDAS.


La Magestat de Caldas es un Sant Crist bizant.(7) Est clavat en una
creu negre y plana, es de proporcions majors que las naturals y vesteix
una tnica de colors virolats: es moreno y du una gran corona. Fins fa
mitja feredat lo mirrsel' donchs,  las faccions molt poch agradables,
cal afegirhi uns ulls sortits y esparverats que 's destacan mes y mes
sobre lo fondo negre de la aspra cabellera que volta sa cara y las
serpents y drachs que campejan en sos vestits.

  (7) Una altra tradici assegura haver sigut feta esta imatge per
  Nicodemus.

Lo poble 'n conta la seguent tradici.

Una vegada eran uns gitanos que seguian mon y trobaren aquella imatge en
un lloch desert. Congregats tots los de la colla, desprs de reflexionar
lo que 'n farian, determinaren endursel'  fi de que 'ls servs de
passera sempre y quan trobessen algun riu en son cam.

Y ho feren aixs. Y quan arribavan  un poble lo deixavan en dipsit 
la iglesia mentres s' hi estavan, y 'l dia de la martxa lo recullian
novament pera ferne 'l us  que 'l duyan destinat.

Veuse aqui que un dia, aquests gitanos de poble en poble, de poble en
poble anaren  parar  Caldas de Montbuy y tal com venian fent de bon
principi  la iglesia dugueren la imatge. Mes arribat lo jorn d' anarsen
la colla, per mes que feren los gitanos, la _magestat_ no volgu mures'
del lloch hont l' havian posada, y aquells veyent intils los seus
esforsos, si be ab greu, resolgueren deixarla all, hont era, qu' es
all mateix hont encara avuy los faels calderins l' adoran ab tota
devoci.




SANT JORDI.


Moltas centurias enrera hi havia al mon un drach que per tot all hont
anava duya la mort y l' esglay. Volava, nadava y caminava: o es, en
tots tres elements podia viure.

Malaventurat del indret hont ell feya parada: los seus moradors ja 's
podian contar en greu perill, com no fugissen amatents deixant las llars
y las cullitas.

Tenia cap com de brau, ab unas orellas tiessas y puntxagudas; la
espinada se li estenia nuosa per dessota la escata formant cantell fins
 la punta de sa llarga cua de serpent. Sis potas de llargandaix ab
eradas unglas y uns ulls com brassas rohents, acabavan de donarli un
conjunt mes espahordidor, si es que no li donessen ja dos inmensas alas
de ratapinyada que  cada cop que aletejant las feya anar, si s' esqueya
 ser en lo bosch, en sech esmicolats deixavan los brots mes dobles dels
rstechs coscolls y bruchs; y si per flor d' algun estany volant feya
cam, enlayravan una gran espessor de aigua que queya al lluny com
furienta pluja.

Un jorn, veuse aqu, que en unas molt aspres terras de Catalunya la
vejeren arribar volant, y ab esglay de la gent que s' ho contemplava,
fent un bufech com un tr y llansant foch pels nassos se deix caure en
una vall hont una antiga ciutat hi havia.

De los d' aquellas terras, los uns pagessos esfarahits fugiren cap
altres indrets, y los poruchs reds buscaren darrera los muradals de la
ciutat vehina.

Mes com per la fam prompte hagueren de eixirne alguns, aviat la gola de
la fera tingu ocasi de mostrarse ab tot lo seu horror, y los camps
sembrats d' ossos y amarats de sanch, vistos foren ab pahor pls que 
dins quedavan esperant lo retorn dels que sortit havian.

Llavors molts braus cavallers ben armats eixiren resolts  occir la
fera; mes encara que tots donaren probas de fermesa y pit, ni un sol
pogu escapar  la terrible pitrada de tan ferstech animal, que des d'
aquell jorn amo rest del tot de aquells voltants.

Ja podu pensar lo temor que aix caus als que devian lo viure  la
alsaria dels murs que 'ls redossavan. Tal fou aquell, que determenaren
no eixir, encara que de fam haguessen de morirse tots plegats. Pero ni
eixa determinaci havia de salvarlos, perque tantost la fera observ que
'ls ciutadans no exian, llavors ab grants bramuls y cops d' ala se
acost  las murallas, fent acci de volerlas saltar. Esporoguit lo
poble acud al palau del rey clamant concell y ajuda, y all tots
congregats aprs de haverho ab tota calma deslliberat, resolgueren donar
 la fera una persona cada dia, sortejantla entre totas las que en la
cutat se trobavan inclohenthi fins las de la familia del mateix rey.
Aixs varen creure assosegar la ira d' aquell aot que tan cortristats
los duya. Bell temps era aquell en que los homens sacrificavan sas
propias vidas per allargar las dels seus consemblants!

Lo rey tenia una filla jove y bonica com una primavera, ab la qual mlts
cavallers y prnceps havian prets mullerarse. Son pare l' aymava mes
que  s mateix. Era l' dol del poble per sas virtuts. Lo consol dels
afligits; lo conhort dels necessitats. Donchs be,  n' aquesta donzella
un dia li va caure en sort lo tenir de esser devorada pl terrible
drach. Lo desesper del rey, la greu dels cavallers, la tristor del poble
no son per ditas. Molts foren los que s' oferiren per ocupar lo seu
lloch, altres resolts  jugar sa vida per ella volian eixir novament al
encontre de la fera per probar de donarli mort, emper la donzella no
accept sas ofertas y resignada y confiant ja no mes que en Deu, va
esperar lo dia del sacrifici que era l' endem.

A punta d' auba eix del palau tota vestideta de blanch y ab los cabells
estesos, com si fos un ngel, y 'l rey y prnceps y cavallers fins al
portal de la ciutat l' acompanyaren. All va agenollarse, reb la
benedicci de son pare, prengu comiat de son poble que ab las llgrimas
als ulls tots ells li donaren, y sola, soleta y trista, com una flor de
passionera, s' alluny caminant, caminant sempre vall en dins envers lo
cau del drach.

Ja atravessava un corriol borejat d' herba florida; ja feya via per un
erm assedegat; ja d' un marjal passava casi fregant las verdencas y
ufanosas euras,  ja dins del bosch l' ombrejavan vellas aulinas y  sos
sentits duyan plaher los perfums suus de las frescas violetas que obran
las fibras del cor  las mes dolsas y tendres ilusions.

Veuse aqu que mentres per un d' eixos bells indrets passava, l' ixqu
al davant un ayrs jove, armat de cap  peus y colcant un lleuger poltro
blanch com una neu.

La donzella qued sorpresa de vuresel' tan aprop sens haverlo sentit
vindre:

--Cavaller, bon cavaller,--li va dir--que tan de rafiat anu per eixos
camins, ja sabu que per aqu n' hi h una fera que 's menja  tothom
que ix  son pas?

--Si, donzella,--respongu 'l cavaller--ho s y per aix vinch en ajuda
vostra, donchs sou massa jove y virtuosa pera morir entre las urpas de
tan temible animal.

En va la donzella preg al cavaller que la deixs morir no esposant per
ella intilment sa vida; res ne pogu traure: lo cavaller se li pos al
costat gayament y ab ayre resolt. Era jove, bell y ros: fins, se pot dir
que tenia la cara d' ngel, tal era la espressi de sos ulls blaus y la
blancor de sa fina pell, que deixava transparentar lo teixit de las
blavencas venas.

La donzella se 'l guaytava embadalida y confiada.

--Sou d' eixas terras?--li va preguntar un cop.

--Perque voleu saberho?

--Per juntar vostre nom al dels pros catalans que tinch en mon recort.

--Donchs no 'n so, donzella.

--Ay, me dol!--feu la verge--Y cm vos dihu?

--Si grat vos es saberho, lo meu nom es Jordi.

--Jordi! Jordi!--repet la donzella pensativa.

En aquell punt un esbufech del drach, estemord  la filla del rey, que
tremolant, veg al galant jove embestir  brida batuda  la fera que
envers ell caminava ab las alas extesas.

Lo cavaller no s' espant per aix y en un moment fou damunt del escamat
y nervut cos de la enujada fera.

La lluyta fou terrible, desesperada, mes bramulant, trayent foch pels
nassos, escumejant de boca tingu  la fi de donarse 'l drach, havent
rebut una forta llansada en un de sos costats boy sota arran de la ala
esquerra.

Mentres havia durat la lluyta la donzella havia estat pregant  Deu de
genolls en terra.

All an  trobarla lo cavaller:

--Princesa--va dirli--donume la cinta que vostre cos cenyeix.

Ella li don.

Lo cavaller ferm pl coll ab aquell dbil lligam al drach, y fentlo
seguir fins  la vora de la donzella y donant  eixa lo cap de la cinta,
aixs mateix li va parlar:

--Prenu eix lligam y tornu als brassos de vostre pare; lo drach 'us
seguir manso y quiet. Y quan  la vila siu, podru dir  la gent que
hi viu que, lliures d' avuy en avant quedan de tan cruel aot, per
voluntat del Senyor.

Y dit aix desaparegu lo gay jovencel, deixant la filla del rey
sorpresa d' esglay y en companya del horrible monstre.

Emper obehint la voluntat del misteris cavaller, estirant lo cap de lo
cinta feu seguir  la fera y ab ella entr en la ciutat, que al veure
tal portent per miracle lo prengu alsant gran avalot per carrers y
plassas. Lo rey al tindren' nova, ixqu fora de s, al encontre de sa
filla y per boca d' eixa va saber qui havia estat y com se deya lo
misteris cavaller, que des d' aquell moment fou tingut per lo verdader
Sant Jordi davallat del cel  fi de obrar tan gros miracle y que tots
los d' aquellas terras prengueren per patr.

Grants festas varen celebrarse ab motiu de tan notable gesta que torn
la pau y la alegria als camps y montanyas, y prou retaules y draps se
pintaren en conmemoraci de la hisanya per no duptar d' ella.

Encara avuy en la Audiencia de Barcelona 's treu y s' ensenya lo dia de
Sant Jordi un precis taps que representa lo fet capdalt de la present
tradici.




LO NIU DE VESPAS.


Un dia Jesus seguit de San Pere eix d' una ciutat  la qual lo Etern
Pare anava  destruir en cstich de sos pecats. Jesus caminava tranquil,
Sant Pere lo seguia ab lo cap baix y reflexiu.

Jesus se n' adon.

--Pere--li digu--que tens?

--Res--feu l' apstol.

--Tu ests capficat?

--Si, mestre.

--Perque?

--Estava pensant en la vila que deixem y en lo cstich que se li espera
y 'm deya  m mateix: Deu es misericordis y just: essent aixis
perque destruheix tamb las casas que no poden haver pecat?

Jesus no respongu y abds anaren caminant, caminant fins que al passar
per un marge hont hi havia unas atzevaras, Jesus sign ab la m  Sant
Pere un niu de vespas, dihentli al mateix temps:

--Pere, agafa eix vesper y ficatel'  la pitrera.

Sant Pere qued com qui veu visions; mes com lo Mestre li deya obeh.

No havian donat encara quatre passos, quan lo Sant pescador sense
atendre  res mes que al dolor de las fibladas de las vespas, com un
foll agafa lo vesper, lo rebat  terra y  cops de peu tot l' esmicola.

Jesus ab la front serena y la paraula clara, llavors se tomb y digu 
son deixeple:

--Quina culpa hi te 'l niu, Pere, si las vespas te han picat?

Lo apostol no respongu paraula; mes en aquells mots veg clarament la
resposta  la seva pregunta.




LO SANT CRIST DE LEPANT.


Lo dia 7 d' Octubre de 1571, tingu lloch en lo golf de Lepant aquell
fams combat qu' havia de deixar per sempre mes senyora y triomfant de
la mitja lluna  la creu senyal de redempci.

D' aqueix combat en lo qual tants catalans feren il-lustres los noms
seus, donchs en ell  mes de D. Lluis de Requessens segon capdill de la
armada, que encativ los dos fills del xefe turch; de 'n Cardona, y de
'n Pere Roig que acab de subjectar  la capitana moresca, segons diuhen
las historias, hi va figurar tamb un tal Camis, qui per sa propia m
va donar mort al famos Ali, generalssim de la esquadra enemiga de la
creu.

D' aqueix combat, hont anaren  la barreja doscentas setanta una naus
cristianas ab altras tantas  mes moras, pren peu una tradici catalana,
la tradici del _Sant Crist de Lepant_.

Diu aquesta que la galera capitana que montava En Joan d' Austria, duya
 la prova un Sant Crist al qual tenia molta devoci lo prncep
espanyol.

Al comensar lo combat, tement lo d' Austria que la imatge ne pats, man
trurela y que la posessen en un lloch segur. Llavors uns quants
mariners la baixaren  la bodega y alli arrambada  un costat la varen
deixar.

Comens la lluyta que no fou gens curta ni poch sagnanta (donchs
solament lo turch hi perd setanta galeras y quinze mil homes) y ning
ab lo estrpit d' ella va recordarse mes de la imatge.

Emper finit lo combat un mariner que en lo Sant Crist tenia molta
devoci, corregu cap  la bodega pera donarli gracias per haverlo
lliurat de perill: no poch sorprs va quedarse al veure lo cos del Sant
Crist tot estirat y mig ajagut cap  un cant, posici que avans may l'
havia tinguda. Corregu  contarho  un altre mariner company seu que
tamb se n' estrany moltssim y abds portaren la nova als dems.
Tothom davall  la bodega: tothom se convenc de que aquells deyan la
veritat. En aix Don Joan dispos que tornessen lo Sant Crist  la proa
y uns quants homes agafaren la imatge per complir aquell manament; pero
tantost l' hagueren desarrambada, invad lo lloch hont eran un raig d'
aiga que hauria bastat per fer anar  fons la nau, si no l' haguessen
tapat desseguida. Al mateix temps als peus de la creu trobaren una bala
de can. No hi havia dupte: all era un miracle. Lo casco del baixell
havia sigut foradat per una bala y lo Sant Crist ajeyentse fins y  tant
que ab lo seu cos logr tapar lo forat, va salvar  la capitana, de un
segur naufragi.

Si devoci hi havia avans per la imatge, mes ne hi hagu despres, y
encara avuy dura. Es lo mateix San Crist que 's guarda darrera lo
presbiteri de la Catedral de Barcelona, junt ab altres recalts de aquell
gloriosssim combat. Com tamb se 'n guardavan en altres temples y
monastirs y, entre aquests, en lo de Montserrat, hont fins al present
sigle hi hagu la famosa llntia  fanal de la capitana turca,  la qual
lo poble ha dedicat un de sos mes bonichs cants populars; aquell que
diu:

    Fins setanta y quatre llntias
    creman davant del altar
    totas son de plata fina
    menos una que n' hi ha,
    n' es la llntia del REY MORO
    que may l' han vista cremar.




LO RAIG DE SOL.


Feya un sol! era un dia de primavera.

La Verge s' estava en sa cambra cusint y apropet d' ella l' infant
Jesus, en companyia de altres noyets del vehinat, jugava  cavallets.

Veuse  qui que, cosas de criaturas!, los altres no volgueren donar 
Jesus la cadireta que feyan servir de cavall y aqueix tot trist y mig
plors s' arrim  la seva mare, guaytant de rehull als seus companyons
que seguian divertintse sense cuidarse de ell.

La Verge se 'n adon y plena d' amor y fe y per consolarlo:

--Vina, fill meu,--li va dir,--ja veurs quin un de mes bonich que te 'n
donar jo; no 't mancar cavallet.

Y, tot dihent aix, l' agafa per sota las aixellas, lo alsa y 'l posa 
cavall de un raig de sol que per la finestra entrava.

Jesus va sostindres' sobre 'l raig.

Los altres noys deixantse de jugar, quedaren encantats de lo que veyan.




LA ESTRELLAS DE LA VERGE.


De Tortosa al coll de l' Alba hi ha duas horas de pujada fatigosa en sa
major part, pero tamb de delits esbarjo en quan se hi arriba, puig des
de lo coll se descobreix un paisatge bellsim. Las hortas que s' estenen
pels costats del Ebro, lo riu en tota sa amplada descapdellant sas onas
cristallinas que s' esllavissan fins  Amposta per confondres' ab las
aiguas del mar; vilas, pobles, vessanas, camps, afraus y montanyas, tot
aix 's veu clarament sota 'ls peus del que des de tant enlayrat indret
s' ho contempla.

A mitjant cam del coll  sia  una hora de Tortosa s' hi troba una
hermita, hont hi viu una familia per la conservaci y apariament del
sant lloch.

Los diumenges s' hi acostuma  dir missa que sol ajudar l' hermit (tal
es lo nom que lo poble dona al cap d' aquella familia) y quan alguna
colla de romeus hi acut, en la hermita troba aculliment y bon servey en
tot quant necessita.

La imatge que s' hi venera fou trobada all mateix per unas donas. La
tradici ho conta aixis:

Unas donas que anavan al coll de l' Alba vegeren tot plegat  la vora
del cam una serpent inmu y dreta tal com si fos de pedra. Espantadas
las pobres pagesas li tiraren rochs pera ferla fugir, mes com no la
sapiguessen tocar y en ellas la por ans creixent, se posaren  corre
cap  Tortosa ahont trobant los seus marits los hi contaren lo que
acabava de passarloshi. Los homes llavors prenent estacas y bastons en
busca del reptil eixiren acompanyats de sas mullers que los hi
ensenyaren l' indret hont havian vist  la serp, la que, ab gran
sorpresa de tots, encar romania all mateix y en la mateixa postura. Mes
com los homes no son tant espantadissos com las donas, se tiraren damunt
de la bestia y  garrotadas lograren deixarla morta.

Ja se n' anavan altre cop dret  la ciutat quan de sopte un d' ells
adonantse de una cosa que l' encurios crid als dems y tots deturaren
los seus passos reculant y reunintse ab lo qui 'ls havia detingut. Lo
motiu de la sorpresa de aquell, havia estat lo haver descubert all 
pochs passos una esboinada imatge de la Verge. Reculliren los trossos y
los dugueren  la Catedral, hont se guardaren en depsit fins y  tant
que fou acabada una capelleta que en lo mateix indret hont la serp
aparegu, la devoci dels tortosins va edificar pera la sagrada imatge.

Mes veuse aqu que en la nit de aquell mateix dia en que 'ls tortosins
reculliren la imatge, las estrellas del cel s' adonaren de que 'ls homes
havian trepitjat lo lloch hont hi havia hagut la Verge y tanta tristor
aix 'ls caus, tant se 'n condoliren que, desprenentse del cel, com
llgrimas de plata caigueren en espessa pluja en aquell mateix indret
hont las pagesas havian vist la serpent. Mes al caure, totas
pedrificadas quedaren all en espessa muni, de manera que avuy encara,
y aix qu' han transcorregut algunas centurias des de llavors ens, se
n' hi troban en abund. Las guardan com  reliquias molts dels que 's
veuhen obligats  deixar la terra tortosina, ja sia per anarsen 
Amrica, ja per motiu de casament  ja per altres cassos de la vida.




LOS DOS AUCELLS


Quan Nostre Seor era petitet era herms com un pom de flors, tant que
totas las mares envejavan  Maria la sort que li havia escaygut al tenir
un fill tan sobiranament bell.

Jesus anava creixent de cos y al ensemps en gracia  inteligencia que,
ab tot y sos curts anys, passava dels limits,  que sol reduhirlos la
naturalesa humana. Aix augment la estima que vers ell tothom sentia y
's feu en tot lo poble general lo crit de admiraci que 'l tendre noyet
ab tanta justicia s' anava guanyant.

Lo diable ne tingu esment y volgu tirar  terra aquest renom, valentse
de sas malas arts qu' ell cregu de bon xit jugantlas contra un infant
de pochs anys y desprevingut.

Aixis fou com un dia esperant un moment en que sol, solet lo bon Jesus
jugava en lo llindar de la porta, s' hi va atansar baix la figura de un
altre noy pero moreno y casi negre y molt lleig, y aixis li parl:

--M' han dit que tu sabs molt y que tot ho pots; mes jo 'u dupto y mes
te dir no 'u crech; y sino  que no fas tu un aucell tan bonich com un
que 'n far jo? Perque jo se fer aucells y tot si vull?

Jesus mig rigu y va respondre:

--Far un aucell.

Y agafant un encenall prim y ensatinat de sota lo banch del seu pare, se
'l pos en lo palmell de sa blanca maneta. Apres, acostanthi sos llabis
de rosa, va bufar suaument tot murmurant:

--Vola.

Y sort de sa m piulant y batent sas alas puntxegudas la pintada y
llustrosa oreneta.

Lo diable no 's desconcert al vureho, ans al revs ab ergull y
presumpci:

--Be--va dir--ara 'm toca  m.

Y despres de mil esforsos y provaturas, va acostarse  Jesus y li mostr
tot satisfet de sa obra la asquerosa ratapinyada que ni tant sols volar
pogu donchs la llum del dia li cegava la vista.

Jesus havia creat lo smbol de la vida ab l' aucell de la primavera.

Lo diable lo signe de la mort ab l' aucell de la nit.




DOS TRADICIONS DE SANTA EULARIA.


I.

L' NGEL.

Santa Eularia, filla de las Corts de Sarri,(8) mor verge y martre de
la fe cristiana.

  (8) La tradici la dna per filla de las Corts, si be per la Historia
  consta que ho era de Barcelona.

Las seuas despullas quedaren molts anys perdudas als bons desitjos dels
faels que li duyan vocaci fins que lo bisbe Frondoino, sabent que
havian sigut amagadas  Santa Maria del Mar, feu que las busquessen y
busc ell mateix per tots los recons del temple. Pero tot fou travall
perdut: aix era l' any 878. Llavors dispos lo sant bisbe que tothom de
Barcelona y sos voltants dejuns tres jorns y ans  Santa Maria  fer
resos y pregar al Senyor perque 'ls ilumins y ajuds  descobre lo
indret hont lo sant cos estava soterrat. Tal com va ser manat, complert
fou pel devot poble barcelon. En lo darrer dia se feu una profess per
dins del temple y acabada aquesta, lo bisbe vestit de pontifical an
trucant ab la crossa una per una totas las llosas del sagrat clos. Una
al ltim va trobarne que feya soroll de buyt y havent manat que la
alsessen, ab sorpresa y contentament de tothom, al dessota una urna de
marbre hi descobriren, urna que contenia las despullas de la martre
cristiana.

Poch temps despres se resolgu trasladarlas  la Seu y ab eix objecte se
congregaren en profess los reys, la noblesa, los cavallers, los
artesans y lo mes triat del poble. Profess mes lluhida no n' hi ha
haguda may mes cap. Aquesta ixqu de la iglesia y feu cam, passant per
la Argentaria, cap  la Catedral. Mes al atravessar per la plassa del
blat, que avuy se diu del ngel y ja sabreu lo perque, lo tabernacle que
duya l' urna 's par en sech no podentlo fer seguir avant ni enrera tots
los esforsos dels que 'l portavan y altres mes que 'ls ajudaren. Lo
bisbe y dems s' agenollaren y feren oraci, pregant  Deu los
manifests la causa d' aquell miracle. Llavors un ngel devall del cel
y ab lo dit sign un canonge que ab las llgrimas als ulls va tirarse
als peus de Frondoino y li deman perd, acusantse d' haver tret de la
urna un dit de la martre, acte coms per ell sols per la gran veneraci
y amor que sentia envers la Santa. Fuli manat pel bisbe que torns lo
dit y havent complert lo manament, la profess segu son curs sens altre
estorb. En conmemoraci de tant assenyalat miracle s' als en lo mig de
la plassa, all mateix hont s' aparagu lo missatger de Deu, una columna
en qual cim hi fou colocat un ngel de pedra daurada, ngel que mes tart
al trures' la columna va ser posat en la cantonada de la pres vella, y
que en nostres dias ha desaparegut al tirar  terra la pres, pera ferh
la casa nova que avuy fa cara  la baixada de la pres y  la _Plassa
del Angel_. Tal nom prengu la plassa despres de la celestial aparici.


II.

LA CEGUERA.

Contan tamb de la mateixa Santa que, una vegada una reyna volgu veure
llurs restos per mes que lo bisbe li feu present que no 's podian ni
devian ensenyar, tota vegada que per signes certs y anteriors se tenia
certesa de que no era plahent  la mateixa Santa tal profanaci.

La reyna se va riure de eixas observacions del bisbe, y valentse de sa
autoridat volgu contemplar lo interior de l' urna. Mes tantost fou
alsada la llosa y quan la reyna anava per ajupir lo cap  fi de guaytar
 dins, las tenebras ompliren sos ulls y qued privada de la vista.

Desconhortada de son cstich y penedida de son atreviment qued la
reyna; mes  llgrima viva plorant y agenollada als peus de l' urna, feu
promesa  la mateixa Santa de que, si la tornava  la llum, ab sa propia
vista per ella brodara una banda que cap reyna ni emperadora ne tindria
cap que se li pogus igualar ni en bellesa ni en vlua.

Torn  vurehi la reyna y compl sa promesa. Los brillants, diamants,
esmeraldas, perlas, safirs, topacios, turquesas, violadas hi eran en
abund, may ning ha vist una cosa mes rica, avuy encara se conserva y
es la banda que va posada sobre la cadira d' or hont s' hi coloca lo
Santssim y que sota tlem se passeja pels carrers de Barcelona lo dia
de Corpus. Havem dit que la banda era la mateixa, es cert; pero avuy las
joyas mes ricas hi faltan perque los francesos las varen robar l' any
1808.




L' APRENENT.


Mestre--deya un aprenent many  son amo, en una vetllada en que s'
havia fet  la botiga molta feyna.--Mestre, anu  reposar; estaru
fadigat, ja es hora de dormir; lo que falta fer jo m' ho en carrego.

--Y ho sabrs fer, noy?--pregunt l' amo al aprenent.

--Perque no? No es pas cosa de l' altre mon, posar los passadors de
ferro  una reixa de barras rodonas.

--Be, be; ja que 't veus ab pit. Te aqu tens lo puntx y lo martell,
all flameja lo fornal, arrglat, perque certament estich rebentat y mon
cos me demana descans.

--Anu mestre,--feu l' aprenent--ja acabar jo la feyna.

Y l' amo se 'n an al llit. De tant fadigat no podia agafar lo son;
aixis es que neguits, no podent dormir y no sentint soroll  la botiga,
comens  extranyarho, escoltant ab atenci.

--Aquell diantre de xicot tamb s' haur dormit--digu entre si
mateix.--No 'l sento picar.... no sento la mantxa.... Que deu fer?
Potser dorm! A la seua edat la son es tan dolsa.

Y tornava  fer orellas. Mes res; la quietu regnava en la botiga.

Al ltim se determina, salta del llit y boy de puntetas se 'n va cap
all hont havia deixat al aprenent.

Aquest travallava. Lo passador de ferro estava ests sobre la enclusa, y
l' aprenent en compte de fer los forats ab lo puntx y  cops de martell
en lo ferro caldejat, anava fentlos en lo ferro fret senzillameut y un
darrera l' altre ab la punta del dit.

Lo mestre many qued ab la boca oberta, mormolant.

--Aquest noy est en gracia de Deu! Aquest noy es un sant!

No s' enganyava al pensarsho lo bon menestral, perque aquell aprenent
era Sant Eloy.




SANT FELIU DE ALELLA.


Hi ha un poble de no gayres casas, pero aix si molt netas y blancas,
tant que al vurelas de lluny semblan un vol de colomas aturat en mig de
un prat fresch y ufans.

En aquest poble en los primers temps del cristianisme hi vivia un jove
que renegant de la fe pagana havia abrassat la nova lley de Crist.

Aix enuj tantssim als gentils que, motivant son oy en prdicas per
ells tildadas de malvolas, un dia amotinantse li varen lligar una corda
al coll y, posant al altre extrem de la corda una grossa y feixuga mola,
lo llansaren al riu perque 's negus. Pero com Deu vetlla pls que en
ell confian, en lloch de anarsen  fons lo donzell se va sostindre dret
damunt de l' aigua y, encara ab la corda al coll y seguintlo la mola que
rodava per sobre la corrent del riu, vegl' tot lo poble ab sorpresa
caminar riu amunt, tenintlo des d' aquell moment per sant.

Tots corregueren  tirrseli al peus y  demanarli perd.

Aprs de sa mort, la iglesia confirm la santedat que 'l poble li havia
concedit en vida. Des de llavors Sant Feliu es lo patr de la vila de
Alella, qual diada se celebra lo primer dia del mes d' Agost.




LO CONFESSIONARI.


A principis del present sigle hi havia encara  Barcelona lo precis
convent de Santa Catarina destruhit per la revoluci, may prou
condempnada, del any 1835. Aquella terrible fetxa es y ser sempre de
dolors recort per las arts, la religi y la honra de la terra.

Mes no 'us vull parlar d' aquella nit d' horrors, ni del convent
considerat baix son punt de vista artstich, res d' aix. Sols vull
fervos esment d' una llegendeta que contavan los mateixos frares,
referent  un confessionari que hi havia en una xica capella al darrera
del altar major.

Una tarda en que un frare s' estava sol en la sagrista, va entrarhi un
home alt, sech, groch y tot vestit de negre, y li deman si volia
confessarlo. Lo frare l' hi va respondre que podia comensar  passar 
la capella de darrera l' altar major, que ell desseguida hi aniria.

En efecte, encara no havia tingut temps lo desconegut d' agenollarse,
que ja lo frare seya dins del confessionari disposat  escoltar al
penident.

Comensa la confessi.

Lo bo del frare oha ab atenci. Lo qui 's confessava anava dihent,
dihent, dihent y si be 'l confs de tant en tant feya alguna mostra de
sorpresa ab tot per o no deixava d' escoltar. De prompte lo penident
para sa relaci y diu algunas paraulas  la orella del confs. Mes tot
just havia dit quan ja aquest s' alsa horrorisat del que acaba de
sentir, exclamant:

--Jesus, Maria y Joseph.

Y al mateix moment un tro inmens que trontolla lo convent, ompla l'
espay y una forta pudor de sofre fa perdre 'ls sentits al frare. Quan
aquest torn en s, lo penident ja no hi era; pero encara se sentia la
fator de la sofra y all hont aquell, moments avans, havia posat la m
s' hi veya la marca del seu palmell y dels seus dits tot cremat com si
ho hagus sigut ab un ferro rohent.

Aquell fals penident era lo diable.




LO PELEGR.


Quan en lo mon hi havia mes fe qu' ara, lo qual vol dir molts y molts
anys enrera, solian los catlichs mes devots anar en romiatge  Sant
Jaume de Galicia, fent la pelegrinaci  peu y ab greus mortificacions
tan del cos, com del esperit.

Entre 'ls milers de aqueixos que al Sant visitaren, una vegada, segons
se conta, ho feren un marit y muller ab son fill, garbs jove de vint
anys qu' era la esperansa de sos pares per son bon cor, y la alegra de
las donzellas per sa hermosura sens parella.

D' hostal  hostal feya eixa devota familia lo seu sant cam, resant, ab
lo sarronet al coll y 'l gayato  la m, baix l' amparo de Deu que
protegeix  quants l' invocan en sas oracions.

Mes, com no hi ha fusta sense grop, ni alegria sense dol, volgu tal
volta Du per probar sa f, que 'ls esdevingus lo dolors cas qu' aneu
 llegir.

Una nit despres d' haver sopat en un hostal, sent ja  dormir los pares,
tingu lo fill rahons ab la mossa de la casa y aquesta rabiosa y
despitada jur venjarse del donzell.

Aquest, que prompte oblid la quimera, se fic al llit quedant boy
adormit al moment, y al endem ja no 's va recordar de res.

Posrense novament en cam los tres pelegrins ab lo sarronet  coll,
deixant lo poble y seguint la polsosa carretera.

No havian encara perdut de vista al poble, quan tot d' un plegat senten
crits y avalot, se deturaren, y ab gran sorpresa vegrense voltats y
presos y conduhits altra vegada cap al poble.

Un cop all, 'ls varen dur al davant del jutge, y aquest los digu:

--Pelegrins, se 'us acusa d' haver robat una tassa de plata del hostal
hont heu dormit.

--Ni jo, ni ma dona, ni 'l meu fill havem furtat res--respongu 'l pare.

--Ment, ment,--crid la minyona del hostal,--registrulos be y trobaru
la tassa.

Los escorcollaren, y dntre lo sach del jove trobaren lo que 'ls
hostalers deyan haverlos sigut robat.

--Ja veyu que havu negat falsament--esclam llavors lo jutge.

--Ah, senyor!--feu lo donzell--qu m' acusa be prou deu saber qui li ha
ficada, com prou tamb du ben saber que jo so ignocent.

Pochs dias desprs, lo jove era condempnat  la forca y penjat fora 'l
poble, en lo cam ral.

Refets del dolor y plens de vergonya marit y muller, creyent de cor al
seu fill, no trigaren gayre  deixar lo poble per seguir sa
pelegrinaci. Mes quina no fou sa pena quan, al ser fora del poble,
vegeren  un costat del cam la forca y, penjant d' ella, lo cos del seu
fill estimat.

Tots dos romperen en un plor etern; mes llavors, fou voluntat de Deu, lo
fill ab veu dolorosa:

--No ploru--los va dir--que jo no so mort. Anu  trobar al jutge,
digauli lo que havu vist y feu que 'm vingan  despenjar.

Corrent y atribulats, los dos pares anaren  trobar al senyor Jutge.
Aquest estava dinant y en aquell moment tenia lo ganivet  punt d' obrir
un gall rostit. Al sentir las esclamacions dels dos desconhortats
pelegrins, llans una grossa riallada.

--Anu, anu, gent de Deu,--digu--tant crech lo que 'm contau, com 'us
creuria si 'm diguesseu que aquest gall cantar.

Y encara no havia dit, quan ja 'l gall dret de potas sobre 'l plat va
posarse  cantar.

Sorprs lo jutge; deixant lo dinar corregu cap al lloch hont era 'l
penjat, y 'l trob en efecte encara viu y s com si res li hagus
esdevingut.

Haventse descobert despres que la mossa del hostal era la que havia
posat la tassa dintre del sach, fou penjada en la mateixa forca del
donzell, lo qual en companya de sos pares acab son romiatge  Sant
Jaume de Galicia.




LO SANT CRIST DE BALAGUER.


Contan que un dia los moros trobaren un Sant Crist y per befa lo tiraren
 la mar. La santa imatge, en lloch de ser llansada altre cop  la
mateixa platja per las onas, surant, surant, mar endins se n' entr:
aixis bressat sempre pels trontolls del amarch element creuh la mar
venint  parar  la costa catalana. Un pich aqu, costejant, costejant,
arrib un dia  la boca del Ebro y, contra 'l curs de la corrent, riu
amunt, riu amunt se n' an enfilant fins  trobar las aiguas del Segre:
llavors lo riu gros pl mes xich va deixar, y las aiguas lo portaren al
davant de la ciutat de Balaguer. Un cop all, la creu ja no volgu tirar
amunt ni avall. La gent va adonarsen y prob algun atrevit d' agafarla;
mes la creu, quan alg hi era vorer, llavors fugia com si no volgus ser
tocada.

La nova del miracle s' an escampant fins  arribar  un convent de
monjas que hi havia prop de la ciutat, monjas tingudas en gran
consideraci per sas virtuts.

La mare abadessa 's feu contar la maravella, y aprs, com si la veu del
cor li digus, orden  totas las monjas que 's dispossesen per eixir en
profess cap al riu. Aixis ho feren, aixis devallaren del tur al cim
del qual lo convent negrejava; vistas de lluny ab sos hbits blanchs,
angels del cel pareixian.

Aixis arribaren al lloch hont la gent flectats los genolls pregava  la
imatge no deixs aquella seua terra.

L' abadessa llavors s' atans al marge y cas providencial! lo Sant
Crist hi corregu desseguida, fins quasi  tocar los peus d' aquella. La
religiosa, llavors plena de santa f, ajupintse abra la imatge
sagrada, y, enlayrantla, seguida de las monjas, cap al monastir novament
feu cam, sens que 'l pes ni 'l balans causessen en ella cap mena de
fatiga. Prova certa de que 'l voler de Deu era posar en evidencia lo
poder miraculs de la santa penyora.

Tan bell punt hi hagueren arribat oferrentlo  l adoraci de tot lo
poble que hi corregu ab gran fe, ab gran tropell.

All s' adora encara avuy dia y es d' aqueix Sant Crist que 's conta que
li creixen los cabells y las unglas; unglas y cabells que un cop al any
li son tallats, y que tornan  creixer, com sol succehir en los cossos
de personas vivents.




LO JURAMENT DE LAS PUELLAS DE ST. PERE.


Era en aquell temps de trista recordansa pels cristians (temps en que la
mitja lluna va ferse mestresa de la Iberia), quan tingu lloch lo
jurament de las puellas de Sant Pere de Barcelona.

Corria l' any 986, any en que 'ls alarbs destruhiren la ciutat de
Barcelona, quan las nobles reclosas mostraren la fe mes viva y un
ardiment no gayre com en cor de dna.

Sabent lo avns que en sas conquestas anavan fent los moros, que ja
corrian vencedors pel pla de Barcelona y coneixent que la ciutat no
podria resistir al poder d' aquell, la abadesa reun 'l captol y espos
la causa que 'l motivava. Manifest lo perill que corrian, si era
vensuda Barcelona, d' esser vctimas de la furia del heretges
conquestadors, y va demanar concell.

Viva fou la sensaci que produhiren en las nobles damas las paraulas de
la abadesa; pero, ab tot, despres d' haverhi pensat, no volent cap d'
ellas passar per la humillaci dels mal tractes que de segur los
donarian los invasors, determenaren, y ho van jurar per la sanch de
Jesucrist, presentarse als infaels totas sense nas, cregudas de salvar
llur puresa ab l' horror que naturalment devia produhir en la lliviana
soldadesca tan crudel mutilaci.(9)

  (9) La Mare de Deu de la Bona Sort per D. Domingo Revents.--Gay
  Saber, nmero 39.

Arrib tristament lo cas de tindre de cumplir lo proms, y ab resoluci
totas ellas ho executaren.

Pero 'ls alarbs, al entrar en lo convent y al adonarsen, passaren  la
major part d' ellas  fil d' espasa. No mes tres ne deixaren en vida y
encara per obtindre d' ellas mes gros rescat, com aixs susceh.




LO PORQUET DE SANT ANTONI.


Sant Antoni abat, acabava de fer un llarch viatge per mar, y en sa
estada  bordo s' havia fet conegut del patr, com que en conversa ab
ell moltas vegadas matava las horas. Aixs va ser com conegu lo gnit y
defectes del home de mar y va resoldre en son interior convertirlo per
mes que fos tossut y grants llurs errors. Lo dia que varen dessembarcar,
tots dos enrahonant entraren  la ciutat, y al ser al portal (avuy
portal de Sant Antoni) y quan estavan en lo mes fort de la questi, se
'ls vingu entre camas una truja. La truja duya un garrinet  la boca y
'l deix caure als peus del sant.

Aquest s' ajup, sorprs del cas, mira 'l porcell y veg que no 's podia
aguantar dret perque tenia una pota trencada.

Llavors, alsant lo cap, digu al patr:

--Veyeu, vos tan incredul, y aquesta truja, tot y ser bestia, ve  m,
perque l' instint li diu que hi ha un poder sobrenatural del quin pot
rebre tota lley de benifets.

Y aix dihent, agaf 'l porquet y 'l feu posar dret ajudantlo ell 
sostindres.

Desprs, pegantli una patacada  la cama trencada:

--Ves,--li va dir--camina.

Lo garri va posarse  corre com un llamp.

Lo patr, 's queda ab un pam de boca oberta y desde llavoras obr son
cor  la fe.

Es per aix que nos pintan  Sant Antoni ab lo porch al costat y que 'l
poble sol anomenarlo Sant Antoni del porquet.




LAS MOSCAS DE SANT NARCS.


Quan lo rey Felip de Frana vingu en s de guerra  Catalunya y,
despres de rebassar gran part de la terra Ampurdanesa va, deixarse caure
sobre Girona, los gironins varen posarse baix lo amparo del seu patr
Sant Narcs.

La ciutat fou assetjada y tast tota lley de sufriments. No eran prou 
salvarla los esforsos dels seus fills, ni 'l del brau rey d' Arag en
Pere que vetllava la ratlla de Frana  fi de privar la reculada del
excrcit vingut de mes enll del Pirineu. Cada dia minvavan los
defenedors y creixia lo perill de esser assaltada y presa. Ja casi no
restava esperansa de salvaci, lo poder dels homes no era prou per
resistir la forsa de tanta gent d' armas com la tenian voltada si 'l cel
no feya un miracle, la caiguda era inevitable.

Lo miracle del cel no 's feu esperar.

Los gironins havian invocat la protecci de Sant Narcs, y Sant Narcs
los va deslliurar del enemich.

Diu la tradici que lo sepulcre que guardava 'l cos d' aqueix sant
llavors va mig badarse y per la escletxa comensaren  eixir unas moscas
negras y verinosas que, alsantse en remolins, traspasaren las murallas
y, deixantse caure en lo camp dels assetjadors, van sembrarhi la mort ab
sas picadas cada una de las quals causava la mort repentina. Y aquestas
moscas eran tan nombrosas, qu' en pochs dias los voltants de Girona van
veures sembrats de cadavres.

Lo exercit Frans s' esferehi llavoras y  corre cuyta als lo setge,
deixant lliure  la ciutat y sembrant los camins de agonetjants y morts.
Quaranta mil soldats y dos mil quatrecents cavalls foren las vctimas d'
aquell exrcit acapdillat per un cardenal y 'l mes poders rey d'
aquellas centurias.




HERODIAS.


Despres de la mort de Sant Joan Baptista y de la de Nostre Senyor, Deu
condempn al rey Herodes y  sa filla Herodas  rodar per la terra,
sens amor de ning, sens lley, sens casa y sens reds. De la una part 
l' altra aixis han anat fent via des de llavors en no estantse parats
sino curt espay de temps en aquells llochs en que Deu ho ha disposat
pera mes puniment de llurs crims.

Donchs be, una d' aquestas paradas la varen fer, pare y filla, en los
voltants de la ciutat de Lleyda.

All de nits rondavan pels camps y de dias encauhats en una bauma fugian
de la llum de sol.

Mes veuse aqu que en una d' eixas sortidas, Herodas, se veg sorpresa
per la llum del mat y esfarahintse va corre cap al cau; mes la 'n
separava un riu: lo Segre, que ab la gran fredor de la nit, donchs era
al hivern, s' havia gelat de part  part. Herodas no vacil un moment,
 fi de guanyar temps, y 's llans al damunt de la crosta de gel. Mes
ay! al ser al mig de l' aigua, lo gel cruix, cedeix al pes de la juheva
y esta s' enfonza; pero avans de que fos del tot englutida y quan la
flor del aigua estigu  la mida del seu coll, llavors rejuntantse
rpidament altre vegada lo gel, aquest li feu saltar lo cap en rod,
sentint la filla del rey de Judea la mateixa horrible agona de aquell
Joan al qu ella havia fet sofrir mort consemblanta.




LA NAU DE SANT RAMON.


    Sant Ramon de Penyafort
    fill de Vilafranca,
    confessor de reys
    de reys y de papas.

Y es veritat lo que diu la cans donchs era confs de nostre gran rey En
Jaume d' Arag, qui l' estimava tant que sempre 'l volia aprop seu per
amich, guia y conceller. Eixa especie de gelosia del rey envers son
confs, es lo que fonamenta la tradici que del dit Sant conta 'l poble
catal.

Lo rey era  Mallorca y va saber que son confessor volia anarsen 
Barcelona: desagradat lo rey de aix, procur ferlo mudar de pensament,
y com conegus que no n' eixiria, llavors quina 'n fa 'l gran monarca?
Dona ordre  tots los nauixers, de que cap d' ells embarque  Sant
Ramon, amenassant ab greus penas al qu goss  desobehir son manament.

Lo bon religis que no sabia res de la ordre del rey, quan li va
pareixer be, cap  la platja feu via y entr en tractes ab uns mariners
pera empendre son viatge. Aquests rebujaren sas ofertas, fentli  saber
al mateix temps las ordres que tenian rebudas.

--B--contest lo sant var resignat.--Deu m' ajudar.

Y acostantse  la mar, agafa son mantell per una punta y l' exten damunt
de l' aigua; lliga despres aqueixa punta al cim de son gayato y pujant
sobre lo mantell, que surava planer com si fos de fusta, espera lo buf
del vent que no triga gayre  vindre s' infla lo mantell com si fos una
vela y 'l Sant ab esglay de tots los que des de la platja se 'l guaytan
mar en dins llisca com una gavina quan neda.

                   *       *       *       *       *

Eix miracle se veya esculpit en un capitell d' una columna del convent
de Santa Catarina.




LO BE DE SANT FRANCISCO.


Bona gent, voldriau guardarme aquest b, que ja tornar mes tart 
recullirlo? Ara com ara, per anar all hont vaig me fa nosa:--aix deya
 uns mestres de casas qu' esmorsavan en la porta de una fleca, San
Francisco de Paula un dia en que anava  ajudar  be morir un
agonetjant.

Los mestres de casas se miraren uns ab altres com dient. Qu fem? Lo
mes vell va respondre per tots:

--B, deixulo y 'us lo guardarem.

Sant Francisco deix 'l b; bestiola mansa y que sempre seguia al seu
amo tal com si fos un gos.

Tot just aqueix havia girat la esquena, un dels mestres de casas mes
entraversat que 'ls altres, comensa  amanyegar lo b y  palparlo ab
gran cuidado.

--Sabeu companys--diu ell al ltim--que pensava?

--Que?--feren los altres.

--Que aquest b, que es molt grass, est  punt de ser menjat.

--Que vols dir?

--Que podriam tastarlo. Menjem?

--Y quan, torni, que li direm, al seu amo?

--Que se n' ha anat, y no mentirem perque no ser aqui.

--Ja esta dit.--respongueren tots los dems.

Al moment fou degollada la bestia y cuyta y repartida entre paletas y
manobras qu' eran una colla. La pell y los ossos, perque no 'ls
descobrissen, van tirarlos al forn de la fleca.

Quan va tornar lo sant ja no quedava rastre del b y tots ells eren
dins, qui picant, qui fent morter, qui traginant aygua. Tots lo varen
veure entrar, mes tots van fer com si no se n' haguessen adonat.

Sant Francisco an ficantse endins fins  ser al davant del mes vell que
li havia dit. Be deixulo y 'us lo guardarm.

--Bon home,--li digu--me voldriau fer lo favor de tornarme 'l b que 'm
guardu?

--B! b! Nosaltres guardavam un b? Ne sabs res tu, Quico?--va cridar
lo vell deixant la feyna y dirigintse  un manobra.

--No 'l so vist pas!--va respondre aquest.

--Si, home,--repeteix lo sant,--vos ne recordaru si feu memoria. Era
quan esmorsavau. Com he trigat tant, potser molt be que vos ne haguu
oblidat. Era un b blanch; de llana fina y llarga.

--Ah! si, ja 'm recorda; pero travallant me 'n so distret. Potser deu
ser per aqu, encara que no l' he vist mes desde llavoras.

Lo sant guayta al un cant y  l' altre: mes al ltim cansat de buscar:

--Bona gent--va dir ab to alegre--vosaltres estu de broma y jo vaig
depressa. Si me l' haveu amagat diguumho.

--Be estem prou per amagar bns.

--Vaja, que s que me l' haveu amagat. No 'm digu que no y en prova ja
veuru com jo 'l far sortir si es que no 'l tingu fermat.

--Cridu, cridu  veure si sortir.

--Petit! petit! marruech! marruech?--comens  dir lo frare acostantse 
la boca del forn.--Petit! petit!..... Sentiu ja 'm respont.

En efecte dins del forn un bel carinys y seguit responia  la veu del
sant.

Tots los travalladors deixant la feyna corregueren alli hont era Sant
Francisco y, tantost hi foren, ab gran admiraci van veure saltar per la
boca del forn aixerit y fests lo b, lo mateix b que s' acabavan de
menjar.




L' INFANT DE LA PETXINA.


Un dia sant Agust passejantse per la platja, va veure un noyet que,
sentat vora de la mar, ab una petxina anava tirant aigua dins de un
clotet que havia fet  la sorra.

La constancia y formalitat ab que 'l noy aquell travallava, cridaren la
atenci del sant fins  tal extrem que, encuriosintse de veras, detur
los seus passos, quedantse dret al costat del noy y mirantlo atentament
sens prdreli ni una acci.

Lo infant anava seguint lo seu fet. A petxinadas  petxinadas feya lo
trasbals sens demostrar ni fadiga, ni aburriment.

Sant Agusti fou qui va perdre primer la paciencia.

--Noy--li va dir al ltim--me voldrias dir lo que ests fent?

--Ja 'u veyu,--respongu l' angelet de Deu--poso aigua de mar dintre d'
aquest clotet.

--Y qu pretens ab aix omplir lo clot?

--Si no volgus mes que omplir lo clot aquest, aviat ho fora--esclam lo
noy mig rient.--No, no, lo que vull es ferhi cabre tota l' aigua de la
mar.

Al sentir aquestas paraulas S. Agust va arrug 'l front tot bellugant
lo cap, com volgues dir: Santa ignocencia!

--Ah donchs!--feu lo fill de santa Mnica--si vols realisar lo que dius,
ne tens per temps encara: prou es mes mes fcil traure una montanya de
lloch. No veus, criatura, qu' ests perdent la estona. Lo que vols fer
es impossible.

--Impossible! mes fcil m' es  mi fer cabre la mar dintre de un clot,
que no pas  tu compendre lo que estavas pensant quan m' has vist.

Y dit aix 'l noy va desapareixe.

Lo noy aquell era Jesus.

En lo que estava pensant sant Agust era en lo misteri de la Santssima
Trinitat.




SANT SEVER.


A una hora de Sant Culgat, poble del Valls, hi ha una hermita que 'n
diuhen Sant Med. Es un indret molt bonich, rich de vegetaci y voltat
de boscos: las violetas hi floreixen en abund barrejadas ab las
mareselvas y euras que s' enfilau cargolantse pels tronchs y brancas
dels vells oms y las rondinayres albas: la quietut, la bellesa y los
olors que omplen l' espay, donan  n' aquell lloch un atractiu tal que
convidan  oblidar tot lo de aquest mon, deixant entreveure una vida d'
amor y dolsa ventura.

En la hermita s' hi venera la imatge de Sant Med y cada any al serne la
diada, que es lo dia 3 de Mars, lo jovent dels pobles del vol hi acut.
Cada poble du la seva bandera y la seva musica. Reunidas totas las
collas, ixen de fila los banderados y aquests tots junts entren  la
hermita; los dems de la colla y gent curiosa se quedan fora al camp y
des de all ohieixen la missa. Aquesta es missa cantada aquell dia y al
aixecar  Nostre Senyor, totas las musicas al plegat sonan la marxa
reyal.

Ning pot esmaginarse la bellor del espectacle ohint lo ress dels
instruments per aquells torrents y clotaradas.

Acabada la missa, comensan las ballas que 's fan  la mateixa plassa
hont es la hermita. Mentres los joves dansan, las vellas fan la
minestra, encenent foch entre quatre pedras que aixafan las tofas dels
violers boscans; violers que  la tarde las noyas despullan de sas flors
pera posarsen' un ramet al pit, donchs  la que ho fa, segons se diu, no
ha de mancarli al cap del any un esps agraciat.

En temps del emperador Diocleci, lo indret era lo mateix, pero no hi
havia la hermita y lo poble de Sant Culgat se nomenava Castro--Octaviana;
lloch hont, segons contan, fou agafat lo qui ab lo nom de
Sever era llavors bisbe de Barcelona. L' emperador Rom resolt 
perseguir ab nou ardor als cristians del seu imperi, envi  tots los
punts del seus dominis, encarregats de complir lo seu propsit. Daci,
lo destinat  Catalunya, era home dur de cor y resolut.

Avisat lo Bisbe Sever del que passava, de moment ced al enuig y en
quant arrib lo prefecte rom isqu de Barcelona y 's dirig  Sant
Culgat sabent que l' anavan  pendre. Pl cam no obstant se repens y
prenent esperit determen sofrir lo martiri ans que passar per la
vergonya dels poruchs.

Ja era  mes de mig cam quan va pendre tal determenaci; passava pl
indret que 'us so descrital comens. Un pags estava sembrant favas: eix
pags se deya Med y era conegut del Bisbe. Aquest s' hi va acostar y li
va dir:

--Bon home, me persegueixen perque predico la lley de Crist. Si 't
preguntan, los que venen darrera, si m' has vist, digas que si; res hi
fa que 'm prengan, resolt estich  morir pera major gloria de Deu.

Lo pags, que 's deya Emetri, y que ara tothom coneix ab lo nom de Sant
Med, li respongu:

--Anu, far 'l que 'm dihu.

Y segu sembrant favas. Lo bisbe an fent via.

Al poch rato arriban tres soldats y emprenen al pags:

--Pags, bon pags, havu vist passar un home aixis y aixis.

--Si, 'l so vist,--respont,--quan sembrava aqueixas favas.

Los soldats giraren los ulls envers lo camp y vegeren las favas altas y
granadas. Desagradats y rondinant se 'n tornaren  Barcelona.

Sant Med va quedarse sorprs del miracle que s' acabava d' obrar  sa
vista.




LA VEU DEL COR.


Sant Antoni de Padua un dia 's trobava en una esglesia de sa ciutat
nadiuha fent un serm, quan tot de un plegat lo cor li va dir que 'l seu
pare, que vivia  Lisboa, estava en greu perill de perdre la vida. Com
bon fill qu' era, molt se 'n condolgu y, no tenint ja sossech, se
dirig  sos oyents demanantlos que 'l esperessen un xich, donchs ell en
aquell moment tenia de deixarlos per precisi.

Ixqu, donchs, de Padua y feu via cap  Lisboa,  casa del seu pare Don
Francisco de Bullon. Mes, tantost fou en los carrers de la vila
portuguesa, va trobar en son cami una gran gentada: s' hi atans, se feu
pas per entremig de la muni per veure qu' era lo que esta guaytava y ab
gran sorpresa veg  son pare que 'l duyan  matar. Don Francisco acusat
de homey, estava condempnat  mort pels jutges despres d' haverse fet
las provas que la lley manava y haventse tingut aquestas per certas 
irecusables.

Lo bon frare en quan lo veg, hi va corre, y, deturant als que
acompanyavan al sopost homeyer,

--Aquest home es ignocent--va cridar.--Jo que may he mentit vos ho dich.
Aturuvos.

Tothom se 'l guayt ab sorpresa, y, com tot lo poble 'l coneixia y ja
feya temps, era tingut en opini de sant, la profess va deturar son
cami.

Llavors lo jutge s' acost al frare y li va dir.

--No es que dupte de vos; pero vos sou lo fill y..... Adems, tantas
provas, tants testimonis l' acusan... Quina prova podu donar vos que
justifique vostras paraulas?

--Veniu,--respongu sant Antoni,--lo mateix mort nos ho dir: seguume.

Y 's dirig cap al cementiri.

Tothom lo va seguir.

Quan hi foren, digu lo sant, deturantse davant de la fossa del home que
havia sigut mort.

--lsat.

La terra comens  remoures, y al poch rato obrintse dongu pas al mort
que 's va quedar sentat mirantse de fit  fit al que li havia dirigit la
paraula.

--Me respondrs?--va preguntarli 'l francisc.

--Si--feu lo mort.

--Qu t' ha mort ha sigut Don Francisco de Bullon, para meu?

--No.

--Si no ha estat ell, digas qui ha estat?

Lo mort contesta.

--_De Dios no tengo licencia(10) me vuelvo  mi sepultura._ Y novament s'
ajagu en la fossa quedant colgat de terra tal com estava.

  (10) Estas paraulas que conta la tradicio las diuhen en castell.

La sorpresa dels homs de la lley y de tot lo poble no 's pot esplicar.

Lo jutge veyent en all un avs del cel, al instant va donar per
ignocent al prs posantlo en llivertat.

Sant Antoni, desprs d' haver fet aix se 'n torn  Padua y  la
esglesia hont predicava y fin lo serm ab calma y tranquilitat sens que
'ls oyents trobessen llarga la seva ausencia de la qual molts casi ni se
n' adonaren.




SANT CRISTOFOL.


Sant Cristfol era un home que 's guanyava la vida passant la gent de
una part de riu  l' altra.

Veuse aqui que un dia se li present un noyet ros com un fil d' or que,
portan una bola  la ma, Sant Cristofol ja l' havia vist venir de lluny.

Quan es aprop del riu lo noy se detura y diu al sant que se 'l guayta ab
bona cara:

--Podriau, passarme bon home,  l' altra banda del riu?

--Si puch?--respongu mortificat Cristfol.--Noy has de saber que
aquestas espatllas--y ab la ma 's va donar una petacada  sa espatlla
dreta--n' ha dut que pesavan mlt mes que t. Qui passa homes be podr
passar criaturas.

--Volu probarho?

--Si vols passar, te passar--rondina 'l sant.

Y sens dir mes paraulas, pren al infant y se 'l carrega  las
espatllas.

Pero encara no havia dat dos passos, sent que las camas casi li deyan
prou y tingu d' afiansarse ab un arbre per no caure.

L' infant ab una carona d' angel qu' enamorava no feya sino mirarsel'
mig rient.

Cristfol prou va sentirse mortificat; pero, fent un esfors, va passar
lo riu.

Al deixar lo noy  terra:

--Certament, no m' esplico com pot ser--va dir--que un infant com t
arribi  pesar tant. Casi creur que las forsas me fan minvada.

--No 't minvan, Cristfol, no--li va respondre 'l noy amorosament,--no
s jo 'l que pesa, es aquesta bola que duch  la m. Cristfol, al
passarme  m, acabas de traginar tot lo pes d' un mn.

Cristfol conegu llavoras que qui li parlava era lo mateix Jesus y
flect 'ls genolls per adorarlo.




DOS TRADICIONS DE SANT MART.


I.

LO MANTELL.

En temps dels romans, hi havia un jove soldat que per sas bonas obras
era la enveja d' alguns y lo amich de mlts. Un dia li manaren que, junt
ab altres del seu bras, ans  dar una ordre al prefecte de la ciutat de
Amiens.

Los arbres despullats de fullas, la negror dels nvols que cobrian lo
cel, un fort vent que aixecava la pols com una espessa boyra y la fredor
que 'l cor gelava, feyan de la naturalesa lo dia mes trist de aquell
rigors hivern.

Pero encara que 'l temps era cru y trist, per Mart y sos companys
feyan lo cam plens d' alegria y bromejant. Colcantne braus corcers y
ben abrigats ab sos mantells, dret  la ciutat s' anavan acostant sens
fixarse en res del que per aprop d' ells passava.

Al entrar en lo portal los ixqu al encontre un pobre vell tot
espellifat y mig mort de fret, y va demanarlos caritat per amor  Du.

Un dels companys de Mart li va respondre ab bon humor:

--En mala banda veniu, los soldats no tenim quartos.

Y al dir aix, apart lo seu cavall que hauria fet mal al pobre vellet.

Mart se 'n condolgu, y li va dir:

--Bon home, veritat es que no duhem diners; per encara 'ns queda
quelcom que 'us far servey.

Y trayentse lo mantell de sas espatllas, lo mig part ab la seva espasa.
La una meytat se la va quedar per ell, l' altra meytat la va dar al
pobre.

Las brometas que li feren sos companys al vurel' ab mig abrich, no
foren escassas, pero Mart ho va pendre  la bona, no penedintse per o
de lo que acabava de fer.

Aquell mateix dia  la tarda, Mart, tot solet, solet, retorn novament
al lloch d' hont havia vingut.

Capficat anava fent cam carretera amunt en mig de la quietut que
trencava solzament lo poteig del seu cavall, quan de sopte aclarintse lo
cel, un raig de sol que pegava de ple en un marge que tenia al seu
davant, lo distragu del seu capficament y li oblig  alsar los ulls
que duya fixos al cap de la seva colcadura.

Llavors en mig d' aquell raig de sol, va veure  Jesus, al mateix Jesus,
que portava damunt de sas espatllas la meytat del mantell que havia
donat al pobre en lo portal de la ciutat.

Mart salt de son corer pera tirarse al peus del fill de Deu que
amorosament se 'l guaytava; mes ja era tart, Jesus ja havia desaparegut.


II.

LO ARBRE.

Quan va passar aix Sant Mart ja era bisbe.

Tots los afanys del virtus prelat eran convertir als que perduts anavan
entre la boyra del gentilisme, no reparant en res per obtndreho, per
mes que s' hagus d' exposar  tota sort de perills y contratemps.

Veuse aqu que prop de la ciutat de Tours hi havia una gran alzina
consagrada pels gentils als deus infernals. Sant Mart, com  bisbe qu'
era del terme hont s' aixecava la ciutat, no podia transigir ab semblant
escarni  la lley de Crist y tract ab sermons y conversas de fer
desapareixe l' arbre; pero tot fou travall perdut. Ja desesperava de
lograr son propsit, quan un dia se li presentaren uns quants gentils y
li digueren:

--Volu que desaparesca l' alzina que tenim consagrada  un de nostres
Deus? Donchs vos teniu de ferho.

Lo prelat los va respondre:

--Ab tal que lo qu' haja de fer per lograrho, siga fet en honra y profit
del Du  qui serveixo, ho far.

--Ho podru fer y ser per major gloria de la vostra religi si per cas.

--Parlu.

--L' alzina--digueren los gentils--sera tallada per nosaltres; mes vos
deuru ser posat en lo mateix indret hont ella haja de caure per forsa.
Ja veyu que no es cosa de l' altre mon. Vos hi aveniu?

--Res mes?--pregunta Sant Mart.

--Res mes.

--Donchs dem tallu l' alzina, que jo no faltar en lo indret que 'm
havu escullit.

Los gentils se 'n anaren contents, donchs segurs estavan de que 'l bisbe
cumpliria sa paraula y de que, al cumplirla, desapareixeria del mn un
dels mes ferms enemich de sos dus.

La nova corregu per la ciutat, entristint als faels y als amichs del
Sant, que anaren  trobarlo per trureli del cap semblant determenaci.

Mes fou en va.

Sant Mart 'ls va respondre:

--Volu que 'm deixe perdre tan bella ocasi de morir en honra del qui
per nosaltres fin clavat  la creu? No 'u far pas.

 l' endem una gran gentada amplenava lo bosch hont hi havia la vella
alzina. Sota mateix de la capsalada del arbre y en la direcci hont
devia caure aquesta, una estaca clavada  terra assenyalava lo lloch
destinat al bisbe.

Aquest va arribar ab la fe al cor y l' alegria en la cara, acompanyat d'
amichs y faels observadors de sa doctrina, Li assenyalaren lo indret que
devia ocupar. Quan hi fou, comensaren los gentils  tallar l' alzina 
cops de destral.

En lo rostre d' aquests s' hi llegia la satisfacci del que va  lograr
un desig esperat de temps: en lo dels cristians la trista resignaci del
que va  presenciar la mort inevitable de una persona benvolguda.

Tot era quietut, no mes ressonavan los acompassats cops dels destralers.
Las estellas rebotian lluny, la soca cruxia;  la fi,  forsa de suor y
travall, l' arbre comens  donar ab son balandreig senyal de perdre son
plom natural, abalantsantse cap all hont era Sant Mart.

Llavors pararen las destraladas y un dels gentils don una forta empenta
al tronch ja consentit.

L' arbre bambolej, cruix y ab gran estrpit caygu; mes cas estrany!
 la senyal de la creu ab que lo va rebre lo virtus prelat, l' arbre
cambiant de jayent, an  caure ab gran terratrmol en direcci oposada
 la que per lley natural seguir devia.

Los gentils llavors se agenollaren als peus del Sant y demanantli perd
seguiren la lley de Deu.




LA PALMERA.(11)


  (11) Esta tradici la publica en sa colecci italiana, G. Pitr de
  Sicilia.

La Verge anava de cam acompanyada de Sant Joseph lo qui, escoltant la
veu del mal esperit, s' omplia 'l cervell de sospitas que 'l mal
humoravan y no 'l deixavan en sossech ni un sol moment.

La Verge, duhent en sas entranyas lo fruyt beneyt, se fadigava y sovint,
sovint havia de pendre reps.

Prou coneixia lo que causava pena  Sant Joseph, del qui la fe
allunyantse anava poch  poch; pero que hi podia fer? Tranquila en sa
conciencia, esperava en que Du no trigaria en enviar  son esps la pau
y la fe perdudas.

Veuse aqui que, al passar per una calitjosa vall, la Verge no pogu
tirar mes amunt y 's va seure al peu de una palmera(12) pera reposar.

  (12) Altres tradicions diuhen que l' arbre era una pomera.

Feya una calor! La Verge tenia una set!

--Joseph, cullme un dtil!

Lo sant fuster no li va respondre paraula, ni li va donar lo fruyt.

La Verge 's pos  plorar, sens planyers' del rebuig. Pobreta! Quan
bella era ab las llgrimas que li perlejavan cara avall!

Mes oh miracle! La palmera llavoras comens per vinclarse y ajupintse,
ajupintse pos en mans de la Verge son mes xams ram de dtils.

Sant Joseph llavoras caigu de genolls en terra y beneh la bondat de
Deu, donchs li concedia lloch y ocasi de poderse penedir de sos
malvols  injustos pensaments.




D' aquest volum de tradicions, las que han obtingut premi son las
seguents: _La Mare de Deu del remey._--_Las tres illas._--_Lo pare
Salvador._--_La pota de porch._--_La bota de Sant Farriol._--_Santa
Maria del Socors._--_Los diners._--_Lo cavaller._--_Los tres
frares._--_La cinta Santa._--_Lo mal cassador._--_Sant Vicens
Ferrer._--_Malcus._--_La Magestat de Caldas._--_Sant Jordi._--_Lo niu de
vespas._--_Lo Sant Crist de Lepant._--_Lo raig de sol._--_Las estrellas
de la Verge._--_Los dos aucells._--_Lo ngel._--_La ceguera._--_L'
aprenent._--_Lo confessionari._--_Lo pelegr._--_Lo Sant Crist de
Balaguer._--_Herodias._--_La nau de Sant Ramon._ Las dems hi han sigut
afegidas ultimament  fi de donar mes varietat  la colecci.




TAULA.


                                                     Pla.

   1.--La Mare de Deu del remey.                        9

   2.--Las tres illas.                                 15

   3.--Lo pare Salvador.                               17

   4.--La pota de porch.                               21

   5.--La bota de Sant Farriol.                        25

   6.--Santa Maria del Socors.                         31

       Tres tradicions del Beato Oriol.

   7.--_I. Los diners._                                35

   8.--_II. Lo cavaller._                              37

   9.--_III. Los tres frares._                         38

  10.--La cinta Santa.                                 41

  11.--Lo mal cassador.                                49

  12.--Sant Vicens Ferrer.                             51

  13.--Malcs.                                         55

  14.--La Magestat de Caldas.                          57

  15.--Sant Jordi.                                     59

  16.--Lo niu de vespas.                               69

  17.--Sant Crist de Lepant.                           71

  18.--Lo raig de sol.                                 75

  19.--Las estrellas de la Verge.                      77

  20.--Los dos aucells.                                81

       Dos tradicions de Santa Eularia.

  21.--_I. Lo ngel._                                  85

  22.--_II. La ceguera._                               88

  23.--L' aprenent.                                    91

  24.--Sant Feliu d' Alella.                           95

  25.--Lo confessionari.                               97

  26.--Lo pelegr.                                    101

  27.--Lo Sant Crist de Balaguer.                     107

  28.--Lo jurament de las puellas de Sant Pere.       111

  29.--Lo porquet de Sant Antoni.                     115

  30.--Las moscas de Sant Narcs.                     117

  31.--Herodias.                                      121

  32.--La nau de Sant Ramon.                          123

  33.--Lo b de Sant Francisco.                       127

  34.--L' infant de la petxina.                       131

  35.--Sant Sever.                                    135

  36.--La veu del cor.                                139

  37.--Sant Cristofol.                                143

       Dos tradicions de Sant Mart.

  38.--_I. Lo mantell._                               147

  39.--_II. Lo arbre._                                150

  40.--La palmera.                                    155




ERRADAS.


  HONT DIU.               DEU DIR.                  PLA.     RAT.
  ---------------------------------------------------------------
  la lluna                la mitja lluna              71       3.
  Requesens, qu'          Requessens segon
    encativ los dos        capdill de la armada,
    fills del segont        que encativ
    capdill de l' armada    los dos fills del xefe
    xefe turch              turch                     71       8.
  Lo raig del sol         Lo raig de sol              75       1.
  ganivet                 garrinet                   116       3.
  cantan                  contan                     137       4.
  dominis, dominis        dominis                    137   7 y 8.
  haveu aviat             havu vist                 138      11.




  [ Transcriber's Note:

    The following is a list of corrections made to the original.
    The first line is the original line, the second the corrected one.

  devallar al desgraciat travavallador, que obehint son manament s' havia
  devallar al desgraciat travallador, que obehint son manament s' havia

  ella iutilment sa vida; res ne pogu traure: lo cavaller se li pos al
  ella intilment sa vida; res ne pogu traure: lo cavaller se li pos al

  --Vina, fill meu,--li va dir.--ja veurs quin un de mes bonich que te 'n
  --Vina, fill meu,--li va dir,--ja veurs quin un de mes bonich que te 'n

  y aix qu' han transcorregut alguuas centurias des de llavors ens, se
  y aix qu' han transcorregut algunas centurias des de llavors ens, se

  La reyna se va riure de eixas observacion del bisbe, y valentse de sa
  La reyna se va riure de eixas observacions del bisbe, y valentse de sa

  Sabent lo avns que en sas cosquestas anavan fent los moros, que ja
  Sabent lo avns que en sas conquestas anavan fent los moros, que ja

  (9) La Mare de Deu de de la Bona Sort per D. Domingo Revents.--Gay
  (9) La Mare de Deu de la Bona Sort per D. Domingo Revents.--Gay

  separava un riu: lo Segre, que ab la gran fredor de la nit. donchs era
  separava un riu: lo Segre, que ab la gran fredor de la nit, donchs era

  del vent que no triga gayre  vindre S' infla lo mantell com si fos una
  del vent que no triga gayre  vindre s' infla lo mantell com si fos una

  Francisco y, tantost hi foren. ab gran admiraci van veure saltar per la
  Francisco y, tantost hi foren, ab gran admiraci van veure saltar per la

  lloch. No veus. criatura, qu' ests perdent la estona. Lo que vols fer
  lloch. No veus, criatura, qu' ests perdent la estona. Lo que vols fer

  que 'l cor gelava, feyau de la naturalesa lo dia mes trist de aquell
  que 'l cor gelava, feyan de la naturalesa lo dia mes trist de aquell

  ]






End of the Project Gutenberg EBook of Tradicions religiosas de Catalunya, by 
Agna de Valldaura

*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK TRADICIONS RELIGIOSAS DE CATALUNYA ***

***** This file should be named 35817-8.txt or 35817-8.zip *****
This and all associated files of various formats will be found in:
        http://www.gutenberg.org/3/5/8/1/35817/

Produced by Mark C. Orton, Esther T., Jana Srna and the
Online Distributed Proofreading Team at http://www.pgdp.net
(This book was produced from scanned images of public
domain material from the Google Print project.)


Updated editions will replace the previous one--the old editions
will be renamed.

Creating the works from public domain print editions means that no
one owns a United States copyright in these works, so the Foundation
(and you!) can copy and distribute it in the United States without
permission and without paying copyright royalties.  Special rules,
set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to
copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to
protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark.  Project
Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you
charge for the eBooks, unless you receive specific permission.  If you
do not charge anything for copies of this eBook, complying with the
rules is very easy.  You may use this eBook for nearly any purpose
such as creation of derivative works, reports, performances and
research.  They may be modified and printed and given away--you may do
practically ANYTHING with public domain eBooks.  Redistribution is
subject to the trademark license, especially commercial
redistribution.



*** START: FULL LICENSE ***

THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK

To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase "Project
Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project
Gutenberg-tm License (available with this file or online at
http://gutenberg.org/license).


Section 1.  General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm
electronic works

1.A.  By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement.  If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy
all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession.
If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project
Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the
terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or
entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.

1.B.  "Project Gutenberg" is a registered trademark.  It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement.  There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
even without complying with the full terms of this agreement.  See
paragraph 1.C below.  There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement
and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic
works.  See paragraph 1.E below.

1.C.  The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation"
or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project
Gutenberg-tm electronic works.  Nearly all the individual works in the
collection are in the public domain in the United States.  If an
individual work is in the public domain in the United States and you are
located in the United States, we do not claim a right to prevent you from
copying, distributing, performing, displaying or creating derivative
works based on the work as long as all references to Project Gutenberg
are removed.  Of course, we hope that you will support the Project
Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by
freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of
this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with
the work.  You can easily comply with the terms of this agreement by
keeping this work in the same format with its attached full Project
Gutenberg-tm License when you share it without charge with others.

1.D.  The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work.  Copyright laws in most countries are in
a constant state of change.  If you are outside the United States, check
the laws of your country in addition to the terms of this agreement
before downloading, copying, displaying, performing, distributing or
creating derivative works based on this work or any other Project
Gutenberg-tm work.  The Foundation makes no representations concerning
the copyright status of any work in any country outside the United
States.

1.E.  Unless you have removed all references to Project Gutenberg:

1.E.1.  The following sentence, with active links to, or other immediate
access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently
whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the
phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project
Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed,
copied or distributed:

This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
with this eBook or online at www.gutenberg.org

1.E.2.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived
from the public domain (does not contain a notice indicating that it is
posted with permission of the copyright holder), the work can be copied
and distributed to anyone in the United States without paying any fees
or charges.  If you are redistributing or providing access to a work
with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the
work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1
through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the
Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or
1.E.9.

1.E.3.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional
terms imposed by the copyright holder.  Additional terms will be linked
to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the
permission of the copyright holder found at the beginning of this work.

1.E.4.  Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.

1.E.5.  Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg-tm License.

1.E.6.  You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any
word processing or hypertext form.  However, if you provide access to or
distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than
"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version
posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org),
you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a
copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon
request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other
form.  Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm
License as specified in paragraph 1.E.1.

1.E.7.  Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.8.  You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided
that

- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
     the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
     you already use to calculate your applicable taxes.  The fee is
     owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he
     has agreed to donate royalties under this paragraph to the
     Project Gutenberg Literary Archive Foundation.  Royalty payments
     must be paid within 60 days following each date on which you
     prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax
     returns.  Royalty payments should be clearly marked as such and
     sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the
     address specified in Section 4, "Information about donations to
     the Project Gutenberg Literary Archive Foundation."

- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
     you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
     does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
     License.  You must require such a user to return or
     destroy all copies of the works possessed in a physical medium
     and discontinue all use of and all access to other copies of
     Project Gutenberg-tm works.

- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any
     money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
     electronic work is discovered and reported to you within 90 days
     of receipt of the work.

- You comply with all other terms of this agreement for free
     distribution of Project Gutenberg-tm works.

1.E.9.  If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm
electronic work or group of works on different terms than are set
forth in this agreement, you must obtain permission in writing from
both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael
Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark.  Contact the
Foundation as set forth in Section 3 below.

1.F.

1.F.1.  Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
public domain works in creating the Project Gutenberg-tm
collection.  Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic
works, and the medium on which they may be stored, may contain
"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or
corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual
property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a
computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by
your equipment.

1.F.2.  LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees.  YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3.  YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.

1.F.3.  LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from.  If you
received the work on a physical medium, you must return the medium with
your written explanation.  The person or entity that provided you with
the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a
refund.  If you received the work electronically, the person or entity
providing it to you may choose to give you a second opportunity to
receive the work electronically in lieu of a refund.  If the second copy
is also defective, you may demand a refund in writing without further
opportunities to fix the problem.

1.F.4.  Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER
WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO
WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.

1.F.5.  Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages.
If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the
law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be
interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by
the applicable state law.  The invalidity or unenforceability of any
provision of this agreement shall not void the remaining provisions.

1.F.6.  INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance
with this agreement, and any volunteers associated with the production,
promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works,
harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees,
that arise directly or indirectly from any of the following which you do
or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm
work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any
Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause.


Section  2.  Information about the Mission of Project Gutenberg-tm

Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of computers
including obsolete, old, middle-aged and new computers.  It exists
because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from
people in all walks of life.

Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need, are critical to reaching Project Gutenberg-tm's
goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
remain freely available for generations to come.  In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations.
To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4
and the Foundation web page at http://www.pglaf.org.


Section 3.  Information about the Project Gutenberg Literary Archive
Foundation

The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service.  The Foundation's EIN or federal tax identification
number is 64-6221541.  Its 501(c)(3) letter is posted at
http://pglaf.org/fundraising.  Contributions to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent
permitted by U.S. federal laws and your state's laws.

The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S.
Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered
throughout numerous locations.  Its business office is located at
809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email
business@pglaf.org.  Email contact links and up to date contact
information can be found at the Foundation's web site and official
page at http://pglaf.org

For additional contact information:
     Dr. Gregory B. Newby
     Chief Executive and Director
     gbnewby@pglaf.org


Section 4.  Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation

Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
spread public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment.  Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.

The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States.  Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements.  We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance.  To
SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any
particular state visit http://pglaf.org

While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.

International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States.  U.S. laws alone swamp our small staff.

Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
methods and addresses.  Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations.
To donate, please visit: http://pglaf.org/donate


Section 5.  General Information About Project Gutenberg-tm electronic
works.

Professor Michael S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm
concept of a library of electronic works that could be freely shared
with anyone.  For thirty years, he produced and distributed Project
Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support.


Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S.
unless a copyright notice is included.  Thus, we do not necessarily
keep eBooks in compliance with any particular paper edition.


Most people start at our Web site which has the main PG search facility:

     http://www.gutenberg.org

This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
